LA SETMANA DE... PASSOS PERDUTS
Política 03/10/2020

Torra, entre la fi de l’autonomia i el pes en les institucions

El president ha trobat el seu 'momentum' un cop fora de la Generalitat

Gerard Pruna
3 min
Torra, entre la fi de l’autonomia  i el pes en les institucions

Després de tota una legislatura buscant-lo sense èxit, sembla que ha estat quan ha deixat la Generalitat que Quim Torra ha trobat el seu momentum. No és cap secret que durant molts moments de la legislatura Torra ha viscut amb incomoditat el seu paper institucional, cosa que confirmava dilluns quan, en el seu comiat des de la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, i després de carregar contra l’Estat per la seva inhabilitació, deixava un últim missatge en clau personal. Va dir: “[Des d’ara] estic deslligat de qualsevol altre compromís que no sigui servir el meu país”.

Despullat ja del vestit de president un cop ha acatat la sentència del Tribunal Suprem (TS), Torra ha deixat en les seves dues primeres intervencions públiques -el comiat des del Palau de la Generalitat i el discurs al Parlament- pinzellades de quin vol que sigui el seu paper a partir d’ara, que no és altre que el que ha intentat fer des del primer moment que va arribar al càrrec: estirar els partits perquè avancin cap a la ruptura. “Empènyer”, per utilitzar les mateixes paraules que ell va fer servir per esperonar la ciutadania. En definitiva, provar d’aconseguir des de fora el que no ha estat capaç de fer des de dins.

Perquè, conscient que d’ara endavant no tindrà el pes polític sobre el Govern que sí que ha tingut el seu antecessor Carles Puigdemont, Torra aspira a influir sobre el futur de l’independentisme erigint-se en l’altaveu d’aquell sector que exigeix que partits i institucions facin passos endavant en l’autodeterminació. Abraçar definitivament el seu paper d’ outsider que se situa per sobre de la dinàmica partidista, un perfil que ha conreat en els últims mesos negant-se a fer-se militant de JxCat -malgrat participar en tots els actes destacats del partit fins ara- i evidenciant sempre que ha pogut i a cada entrevista que si el seu mandat no ha anat més enllà en la confrontació amb l’Estat ha sigut perquè quan ell ho ha intentat els partits no l’han seguit.

La punta de llança d’aquesta estratègia de distanciament dels partitsés la incorporació en el seu discurs de la idea que l’autonomia és un fre per la independència. Alliberat com se sent del pes de la institució -que li permetrà lluir desacomplexadament el seu perfil més proper a l’activisme-, ha arribat a la conclusió que cal que l’independentisme es tregui de sobre el llast que, segons ell, suposa la voluntat de defensar l’autonomia actual mentre no assoleix cotes més altes. Que cal estar disposat a perdre-ho tot. Una idea que, ara per ara, no té suports. Com en altres ocasions, cap partit l’ha secundat. Per això Torra no renuncia a guanyar influència dins de les institucions. El sector més proper al 131è president, amb Laura Borràs al capdavant, ja ha aixecat el dit per dir que vol seguir tenint un pes significatiu en la legislatura que ve. Dos anys i mig després, Torra ha trobat el seu momentum un cop fora de la Generalitat.

Una imatge habitual dels plens és la d’algun dirigent polític fent un off the record encerclat de periodistes que s’hi acosten per parar l’orella. En temps de covid-19, però, aquesta situació de proximitat entre el polític i els periodistes es fa difícil, com va poder comprovar Lorena Roldán dimecres, quan els serveis del Parlament la van advertir per haver reunit més de sis persones sense la distància de seguretat.

EL DETALL

L’absència destacada del ple de dimecres va ser la dels diputats socialistes, que van deixar buit l’hemicicle en protesta pel que consideren un ús instrumental del Parlament. No tots, però, van saltar-se el ple de comiat del ja expresident Quim Torra. David Pérez, que és secretari de la mesa i va presentar diverses peticions de reconsideració, sí que va haver de presenciar el debat sencer.

stats