Política 27/06/2021

Adela Tarrón: "Els treballs més bruts s’encarreguen als tribunals especials"

2 min
Adela Tarrón: “Els treballs més bruts s’encarreguen als tribunals especials”

BarcelonaAdela Tarrón (Foz, 1960) és advocada i doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Atén l’ARA per parlar del Tribunal de Comptes un mes després de defensar la seva tesi doctoral: Jurisdiccions, tribunals i jutjats especials a Espanya durant el segle XX i el seu exercici a Catalunya.

Què diferencia el Tribunal de Comptes de la justícia ordinària?

— A Espanya hi ha la tradició de treure uns assumptes de la jurisdicció ordinària i encarregar-los a uns tribunals que funcionen al marge. Es denominen tribunals especials i el Tribunal de Comptes n’és un dels més antics. Se suposa que els òrgans jurisdiccionals han d’estar formats per jutges i magistrats, però en els tribunals especials la gran majoria ha sigut personal aliè a la judicatura. També són tribunals que tendeixen a la centralització, que tenen menys garanties processals, i el seu propi funcionament orgànic.

Quina funció té?

— Hauria de fiscalitzar els comptes públics, però ha sigut molt inactiu i ha servit de dic de contenció. Podria ser la jurisdicció ordinària la que revisés si els que manegen fons públics gasten bé els diners. Però, com que hi ha el Tribunal de Comptes i no actua, ha servit per frenar actuacions.

Amb complicitat política?

— No hi ha interès que la seva actuació -fiscalitzar els comptes públics- sigui una actuació real. Funciona molt malament i per als polítics és còmode que funcioni tan malament, hi estan encantats.

Com hi influeixen els partits?

— Un dels problemes que té és la forma d’elecció dels seus membres. N’escull sis el Congrés de Diputats i sis el Senat, i se’ls reparteixen els partits polítics amb més representació. Aquesta disputa constant també té a veure amb el fet que cadascú salvaguarda els seus interessos i quan té posats els seus consellers aquests segueixen la línia del partit. En aquests moments, el PP controla el president del tribunal, la secció de fiscalització i la secció jurisdiccional. Gran part dels presidents han tingut càrrecs polítics i també molts dels consellers. El poder polític no es refia prou de la justícia ordinària i necessiten tenir un tribunal més controlable. Els treballs més bruts s’encarreguen als tribunals especials.

Qui acaba en aquest tribunal?

— Anar a parar al Tribunal de Comptes té un component de premi a persones que ja han cobert els seus honors amb una carrera política o a la judicatura. En lloc de retirar-se, ser conseller del Tribunal de Comptes està mot bé, perquè reben un sou de 122.000 euros anuals.

¿Els països europeus també tenen un tribunal de comptes?

— Existeixen tribunals de comptes en tots els països europeus, però que jutgin només n’hi ha a França, Portugal, Itàlia i Grècia. En els altres països només poden fiscalitzar els comptes i assessorar.

A Catalunya hi ha la Sindicatura de Comptes.

— Des que existeix la Sindicatura de Comptes, el Tribunal de Comptes no té capacitat per fiscalitzar els recursos públics a Catalunya, però sí que té competències perquè hi actuï la secció jurisdiccional, perquè tota la capacitat de jutjar es considera que és una facultat estatal i no es delega a ningú més.

stats