Els trens-tram: la proposta que recupera el Govern per a la mobilitat fins al 2050

BarcelonaEl Govern ha presentat aquesta tarda al Parlament un pla per fer una “gran transformació” de les infraestructures del país. El president de la Generalitat ha dit en la seva intervenció inicial que l’executiu pretén que Catalunya faci un “salt d’escala” en aquest aspecte per “recuperar la màxima ambició en tots els àmbits”. En un ple monogràfic a petició de Junts, l’executiu ha detallat els seus plans de mobilitat amb un horitzó llunyà, el 2050, d’aquí a 25 anys, per fer compatible l’augment de la població amb el bon funcionament de les infraestructures. D'entre les propostes, destaca l'aposta pels trens-tram, que ja s'havien proposat la legislatura passada però que havien quedat en un segon pla amb el canvi de govern.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha afirmat que l'executiu està impulsant "de manera ferma" aquests tramvies. Es tracta d'un seguit de trens que enllaçarien diverses poblacions, però que al passar pels nuclis urbans s'integrarien a la població com un tramvia, compartint carrers amb vianants i cotxes. La idea és que, a diferència dels trens convencionals, aquest mitjà de transport no creï barreres físiques als pobles i ciutats que travessa.

Paneque ha recordat que el Govern completarà la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona el 2028, i ha dit que aquest any s'aprovarà l'estudi informatiu de la segona fase. A més, ha assegurat que "abans d'acabar l'any" l'executiu presentarà l'estudi i l'impacte ambiental del tram del Bages i licitarà l'informe per perllongar-lo fins a Santpedor. Tot i que els estudis fets fins ara subratllen que aquestes infraestructures no són viables econòmicament, la consellera ha dit que també es plantegen tirar endavant el de Puigcerdà - la Seu - Andorra, el de Girona i el de Tortosa-Alcanar.

Picabaralles amb Rodalies i l'aeroport

Durant el seu torn de paraula inicial, Paneque s'ha referit a la creació de la nova empresa Rodalies Catalunya –que s'ha d'aprovar aquest mes al consell de ministres– com un "pas de rellevància històrica en les competències del país". Tot i no fer cap anunci, Paneque ha dit que aquesta empresa "marcarà un punt d'inflexió en matèria de mobilitat" a Catalunya.

Sobre aquesta qüestió, des de Junts el diputat Salvador Vergés ha recordat als socialistes que “han presidit durant molts anys Renfe” i els ha acusat de ser “part del problema". Per als juntaires, les infraestructures presenten un "col·lapse" causat per la “falta de manteniment i d'inversió de l’estat espanyol”, i han retret als socialistes que “no es plantin mai” i a Illa i Paneque que no hagin dit “ni una sola paraula” del dèficit fiscal duran les seves intervencions inicials.

La consellera s'ha mostrat a favor d'infraestructures "sostenibles", però des d'ERC la diputada Ester Capella li ha retret la "contradicció" que suposa lluitar contra el canvi climàtic i, alhora, defensar l'ampliació de l'aeroport del Prat. De fet, durant la seva intervenció, el president de la Generalitat ha tret pit de l’acord d'ampliació i ha dit que ja s’està treballant per fer-la efectiva. També ha carregat contra l'ampliació d'aquesta infraestructura el diputat David Cid, de Comuns, que ha retret a Illa que "el primer que ha posat sobre la taula" en el debat sobre infraestructures hagi estat l'aeroport en comptes de Rodalies: "El Prat va disparat i Rodalies va pel pedregar", ha dit. Sobre aquesta qüestió també s'ha queixat la CUP, que ha assegurat que la política de transports del país està encaminada a "afavorir el lobi turístic" en comptes de "la gent treballadora".

La diputada del PP Àngels Esteller, per la seva banda, ha acusat Junts de ser "corresponsable" de la situació de les infraestructures a Catalunya, ja que a parer seu l'antiga Convergència "va utilitzar sempre les infraestructures en clau de poder". Per a Vox, les cessions del govern espanyol a Catalunya en aquesta carpeta són "incomprensibles", i Aliança ha posat el focus en el "saqueig fiscal" que suposa el dèficit d'inversió de l'Estat a Catalunya.

"La Catalunya constel·lació" dels 10 milions

Paneque ha aprofitat els seus minuts de micròfon al ple per desgranar els plans del govern d’Illa de cara el 2050, a 25 anys vista. Ha fet un repàs de totes les infraestructures clau que voldrien desenvolupar per donar servei a la població, amb una mobilitat "pública i ordenada" a partir de la "necessària col·laboració público-privada". En aquest sentit, la consellera ha assegurat que el creixement demogràfic no és un problema, sinó una oportunitat per connectar ciutats més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona, una idea que ha batejat com "la Catalunya constel·lació". L’objectiu a molt llarg termini, ha explicat, seria construir una xarxa ferroviària que simuli els eixos viaris, integrant Manresa, Igualada, la plana de Lleida i també les Terres de l'Ebre. Paneque ha insistit que no s’han de mirar les obres actuals d'una en una sinó que s’han d’emmarcar dins d’un pla de coherència territorial.

Pel que fa a la xarxa viària, la conselleria considera que és una infraestructura que es manté de manera prou correcta i ha remarcat que el sistema de busos ràpids BRCat està funcionant bé per connectar ciutats mitjanes. Pel que fa a la circulació de turismes, el Govern vol continuar apostant per les carreteres 2+1 (dos carrils en un sentit i un únic en l’altra direcció que s’alternen cada pocs quilòmetres); ampliar alguns eixos com la C-16 de Berga a Bagà, el de Comiols, el corredor B-224 i l’Eix Pirinenc, i continuar construint variants arreu del territori, com la de les Preses i Olot, que es podrà adjudicar abans que s'acabi l’any, i la de Sant Feliu de Codines, que també iniciarà els tràmits "aviat".