Tres noms d'una trama d'espies i corrupció

MadridEncara porta cua la setmana més sòrdida de la política espanyola, amb l'espectacle que Leire Díez, Javier Pérez Dolset i Víctor de Aldama van protagonitzar dimecres en un hotel de Madrid. Tres personatges fins fa poc pràcticament desconeguts.

Expliquen al PSOE de Cantàbria que sempre tenien problemes per omplir la llista electoral de Vega de Pas, a Cantàbria, perquè és un poble molt conservador. L’any 2011 s’hi va prestar una militant biscaïna, Leire Díez (Portugalete, 1975), que el 2005 s’havia comprat una cabana pasiega per anar-hi a passar els caps de setmana. Ja com a regidora, va pactar amb el PP per fer fora l’alcalde anterior. Dos anys i mig després, l'alcalde popular Juan Carlos García Diego va expulsar del govern als tinents d’alcaldia socialistes perquè volien cobrar sous i dietes i es va assabentar que gravaven converses.

Ara Díez també està involucrada en enregistraments i fa favors al PP, encara que sigui sense voler-ho. I és que és “més socialista que periodista”, deia fa uns dies García Diego en una entrevista a Antena 3. Hi coincideixen persones que l’han conegut a les files socialistes: “És la típica activista hooligan que anava a tots els actes i es feia fotografies amb tots els dirigents i els enviava missatges directes per Twitter”. A Ferraz la qualifiquen de “friqui”. Tot i ser la líder del PSOE a Vega de Pas perquè era “la primera que passava per allà”, entre 2015 i 2017 va treballar al departament de Comunicació del partit a Santander. Des d’allà va contribuir en les xarxes socials de la candidatura de Pedro Sánchez a les primàries de 2017. El 2014, en canvi, havia donat suport a Edu Madina.

Càrrecs en empreses públiques

A Cantàbria sorprèn que Díez ocupés càrrecs en empreses públiques com Enusa –en va ser directora de comunicació entre 2018 i 2021– i Correus –en va ser directora de relacions institucionals i de filatèlia–. Algunes fonts apunten que a l’empresa sobre combustible nuclear hi va entrar gràcies a Cristina Narbona –exministra i ara presidenta del PSOE– i ella mateixa ha explicat que per entrar a Correus es va posar en contacte amb el llavors president, Juan Manuel Serrano, excap de gabinet de Sánchez. Ara assegura que vol fer un llibre sobre les clavegueres, però tothom ho posa en dubte i li pregunta si té títol, amb quina editorial, quan el publicarà i de què treballa. Ella assevera que fa plans de comunicació per a pimes que no vol revelar. En general, hi ha desconfiança. De fet, sobre les promeses a l’empresari Alejandro Hamlyn de poder negociar amb la Fiscalia a canvi d’informació sobre membres de l’UCO, ha dit: “Em vaig tirar farols com per il·luminar una albereda”.

Qui hagi seguit de prop el tour mediàtic de Leire Díez en els últims dies, s’haurà fixat que no ha concedit entrevistes a Antena 3 o a la Sexta, dos canals del grup Atresmedia. El motiu és l’enfrontament que hi manté Javier Pérez Dolset (Jaén, 1969), el col·laborador de l’exmilitant del PSOE que dimecres es va enfrontar al comissionista Víctor de Aldama quan va acudir a empaitar-la en un hotel de Madrid. Pérez Dolset es considera una víctima de les clavegueres de l’Estat perquè sosté que al darrere de la seva imputació per la fallida de la seva empresa tecnològica, Zed Worldwide, i un suposat desviament de 100 milions d’euros a l’estranger, hi ha una maquinació de José Creuheras, president de Planeta –màxim accionista d’Atresmedia–, juntament amb l’excomissari José Manuel Villarejo i la Fiscalia Anticorrupció.

El 2017 va ser detingut i empresonat i va pagar una fiança de 60.000 euros per sortir en llibertat. Des de llavors, la seva missió és demostrar les maniobres de les clavegueres de l’Estat que, considera, continuen actuant, encara que sigui amb nous protagonistes. Pérez Dolset també acompanyava Díez en la reunió de fa uns mesos amb un empresari imputat en què li demanaven draps bruts sobre el cap de delinqüència econòmica de l'UCO.

Fins ara, Pérez Dolset feia aquesta tasca des d’un cert anonimat –ho sabien els periodistes, però no el gran públic– i en col·laboració amb altres víctimes de la guerra bruta com l’expresident del Barça Sandro Rosell, que va passar dos anys en presó preventiva per una causa per la qual va acabar sent absolt i que, segons ell, també es va originar a partir d’irregularitats de Villarejo. Els seus cognoms, però, no haurien de ser tan desconeguts: l’any 1998 va triomfar amb Commando, un videojoc que va ser rècord de vendes en desenes de països i que va propiciar l’expansió de les seves empreses. El seu negoci va evolucionar i, entre altres coses, va desenvolupar un software per fer incidència política en xarxes socials que van comprar tant el PP com el PSOE, amb algoritmes fets a Rússia. Pérez Dolset va denunciar que un accionista rus del seu grup empresarial va asfixiar econòmicament Zed, en connivència amb Planeta, per adquirir-la a baix preu, però l’Audiència Nacional ho va arxivar.

L’última vegada que els mitjans havien captat Víctor de Aldama (Madrid, 1975) era a Eivissa, a mitjans de maig, en unes vacances de luxe. Fins que dimecres va aparèixer per encarar-se amb Leire Díez, a qui ell mateix ha reconegut que va parar una trampa: es va posar d’acord amb Alejandro Hamlyn per gravar-la buscant draps bruts dels seus adversaris i després filtrar-ho als mitjans. I és que a principis d’any, el comissionista del cas Koldo ja va advertir que Díez i Pérez Dolset estaven contactant a empresaris imputats pel frau en el sector dels hidrocarburs per fer xantatge.

Aquest empresari maniobra des de les clavegueres ara que s’exposa a la presó i a multes milionàries per les seves corrupteles. Fins que va entrar en contacte amb Koldo García, l’exassessor de José Luis Ábalos, s’havia mogut pel món dels negocis amb desimboltura: tenia múltiples societats, contactes diplomàtics a Mèxic i Veneçuela i era cònsol honorari de Geòrgia a Zamora, localitat el club de futbol de la qual presidia.

Ha caigut en desgràcia corrompent administracions governades pel PSOE i ara vol arrossegar els seus dirigents. Assegura que apareixeran àudios que involucren la directora de la Guàrdia Civil en el cas Leire Díez i en les seves declaracions judicials ha escampat que ministres i dirigents socialistes han cobrat comissions il·legals, com Santos Cerdán. De moment, no ha pogut demostrar res; només el pis per a l’exparella d’Ábalos que sufragava amb diners de la trama de les mascaretes. Aldama va engegar el ventilador contra tothom arran d’un estrany pacte amb la Fiscalia Anticorrupció: va accedir a treure’l de la presó pel cas dels hidrocarburs a canvi de confessar sobre el cas Koldo a l’Audiència Nacional.

Setmanes després, va fer noves acusacions quan va comparèixer al Suprem, on va acudir acompanyat del líder de Desokupa, Daniel Esteve, una inspiració per a l’amenaçadora irrupció de dimecres a la compareixença de Díez en un hotel de Madrid.