Treviño reclama el seu dret a decidir si se separa de Castella

TreviñoEls dos ajuntaments que formen Treviño, comtat de Treviño, i La Puebla de Arganzón, a la província de Burgos, han decidit iniciar els tràmits per demanar la segregació de Castella i Lleó i unir-se al País Basc. Els dos consistoris han aprovat acords en aquest sentit, per majoria absoluta i amb l'abstenció del PP.

Tercer intent

És la tercera vegada que s'inicia aquest procés seguint els passos que marquen els estatuts d'autonomia de les dues comunitats, els únics d'Espanya que tenen un article dedicat específicament a aquests dos enclavaments. Tant l'any 1980 com el 1998, les peticions van xocar amb l'oposició frontal de la Junta de Castella i Lleó i es van va paralitzar els expedients.

Oposió frontal de Castella i Lleó

De fet, tant la Junta de Castella i Lleó, amb el seu president Juan Vicente Herrera (PP) al capdavant, com la Diputació de Burgos insisteixen que la pertinença de Treviño a Castella i Lleó és inqüestionable, perquè "és un assumpte blindat en l'Estatut d'Autonomia de Castella i Lleó".

No obstant això, l'alcalde de Comtat de Treviño, Ignacio Portilla, d'una agrupació independent d'electors, considera que "en democràcia no hi pot haver res blindat, perquè tot és votació i acords".

Estudi jurídic que obre portes, però el Parlament espanyol té l'última paraula

L'Ajuntament d'aquesta població va encarregar un estudi jurídic del qual es desprèn que l'aprovació de l'acord al ple municipal ha de ser el primer que cal complir per a qualsevol procés de segregació, encara que no necessàriament l'últim.

Segons l'estudi, la previsible negativa de la Junta de Castella i Lleó no hauria de tancar el procés, com va passar en les dues ocasions anteriors, sinó que seria un pas més d'una tramitació en què l'última paraula l'ha de tenir el Parlament espanyol.

L'alcalde de l'altre Ajuntament de l'enclavament, La Puebla de Arganzón, Roberto Ortiz, també al capdavant d'una agrupació independent d'electors, recorda que el seu municipi és a deu minuts en cotxe de la capital d'Àlaba, per la qual cosa entén que "no té sentit mantenir una situació administrativa anacrònica que no ajuda ningú".

Els veïns fan vida a Àlaba

Ortiz ha insistit que els veïns de Treviño tenen la seva vida a Àlaba: hi tenen els amics, hi compren i, fins i tot, en molts casos hi estudien o hi treballen.

De fet, ha reconegut que en els últims anys la població de l'enclavament està creixent, perquè moltes persones que treballen a Vitòria viuen a Treviño perquè és tranquil i l'habitatge és més barat.

Les propostes de segregació de Castella i Lleó i annexió al País Basc van ser aprovades aquest divendres. A comtat de Treviño es va aprovar per quatre regidors de dues agrupacions independents, a més d'un regidor del PNB i un altre de Bildu. A La Puebla de Arganzón va obtenir el suport dels sis regidors d'una agrupació d'electors.

Abstenció del PP en les dues votacions

Tant els tres regidors del PP a comtat de Treviño com el regidor que aquest partit té a l'altre poble de l'enclavament es van abstenir. La portaveu del grup popular a comtat de Treviño, alcaldessa d'aquesta localitat fins a ser sotmesa a una moció de censura al desembre, Immaculada Ranedo, va justificar la seva abstenció perquè la consulta "és una cosa que demana una part dels veïns i que és legal demanar". No obstant això, va insistir que és contrària a la sol·licitud i que serà "inútil", com ho han estat els dos intents anteriors.

Amb el suport del PNB d'Àlaba

El PNB d'Àlaba dóna suport a la possibilitat que Treviño se segregui de Burgos i ha demanat a la Junta de Castella i Lleó que "respecti la voluntat" d'aquest enclavament i "no posi traves" a la seva annexió al País Basc. En un comunicat, el partit que governa Euskadi ha ofert "tot el seu suport" a tots dos ajuntaments "perquè el procediment obert finalitzi amb èxit". A més, ha denunciat la "sistemàtica inacció" de la Junta de Castella i Lleó –governada pel PP– a Treviño, enclavament al qual "ha relegat a una autèntica orfenesa en matèria de serveis".