Política 29/01/2020

El Suprem confirma la sentència del Procés: ja només queda l'esglaó del TC per recórrer a Europa

Utilitza el pla de Trapero per detenir el Govern per rebutjar que les penes fossin desproporcionades

Mariona Ferrer I Fornells
3 min
El president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, en una sessió del judici.

MadridJa només queda un esglaó perquè els presos polítics puguin recórrer la sentència del Procés davant la justícia europea, el del Tribunal Constitucional (TC). El Suprem ha tancat aquest dimecres la carpeta del judici amb la decisió de confirmar fil per randa la sentència de l'octubre passat. La sala penal, presidida pel magistrat Manuel Marchena –qui ha redactat aquesta última interlocutòria–, ha desestimat tots els incidents de nul·litat que van presentar els dotze líders independentistes condemnats per vulneració de drets fonamentals. Així mateix, el tribunal també ha rebutjat l'incident de nul·litat plantejat per Vox com a acusació popular. La decisió obre ara la porta a presentar un recurs d'empara al TC, l'últim pas per esgotar les vies judicials de l'Estat i picar a la porta del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH).

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, ja ha anunciat que recorrerà al TC perquè considera que se’l va jutjar per les seves idees en una causa “eminentment política”. El Suprem, en canvi, insisteix que en tot el procés "no s'han criminalitzat idees ni vulnerat la llibertat de reunió o expressió". A més, destaca que les penes imposades són proporcionades a les "greus comissions delictives" dels condemnats perquè "buscaven implementar una normativa antidemocràtica i inconstitucional, un bloc jurídic aprovat amb menyspreu a la meitat de les forces polítiques del Parlament català i amb l'última finalitat de transitar cap a la independència".

Defensa del delicte de sedició

En la confirmació de la sentència, el Suprem aprofita per reafirmar-se en l'abast del delicte de sedició, qüestionat l'última setmana pel mateix govern de Pedro Sánchez, que ha proposat reformar el Codi Penal. Rebutja l'argument de les defenses que s'havia vulnerat el principi de legalitat per la redacció inconcreta del tipus penal de la sedició pel qual havien sigut condemnats. La sala considera que aquest delicte s'ajusta a termes que són comprensibles i que pertanyen al llenguatge comú, i que es tracta d'un delicte que s'adequa a la Constitució. Marchena també rebutja que s'hagi fet una interpretació extensiva o contrària als presos amb el delicte de sedició i considera infundat que les defenses considerin que és una ampliació distorsionada del concepte típic de l'alçament tumultuari.

En aquest sentit, assenyala que n'hi ha prou amb l'ús de les vies legals i que no cal l'ús explícit de la força per adequar-se al delicte de sedició. Fent ús dels arguments de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat –que també havien demanat desestimar els recursos de nul·litat–, el magistrat destaca que amb la sentència no s'obre la porta a criminalitzar per sedició grups de ciutadans intentant incomplir ordres judicials. En el cas del Procés, el Suprem insisteix que la voluntat era "neutralitzar qualsevol manifestació de poder emanada de les autoritats judicials i governatives de l'Estat", un tipus de "força" contra les autoritats.

El pla de Trapero com a argument

Un dels arguments més sorprenents de l'alt tribunal és el que utilitza per negar que les penes fossin desproporcionades: s'agafa al pla que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, havia ordenat elaborar per detenir l'expresident Carles Puigdemont i la resta del Govern si així ho ordenaven les autoritats fiscals o judicials. "L'ostensible gravetat de l'il·lícit comès va ser tal que el comandament jeràrquic superior dels Mossos va arribar a manifestar al judici oral que tenia preparat un operatiu específic per a la previsible detenció del president, que, conscient de les conseqüències de la seva actuació, va fugir a l'estranger", apunta Marchena a l'escrit, tot i que en la sentència va considerar la policia catalana "connivent" amb la sedició. A més, a la sentència no va fer esment d'aquest pla de què tant es parla ara al judici de l'Audiència Nacional.

Cita jurisprudència del TEDH

Sobre la llibertat de reunió, d'expressió, ideològica i participació política, Marchena es torna a escudar en jurisprudència del TEDH pensant en el llarg camí cap a Europa i defensa que aquests drets "no poden tutelar-se quan comportin una crida a la violència, a l'aixecament o a qualsevol altra forma de rebuig als principis democràtics". I recorda, a més, que el tribunal europeu assenyala que el reconeixement del dret a reunió "no pot implicar un recurs a la violència, un menyspreu als principis que defineixen una societat democràtica o un aixecament".

Finalment, el tribunal conclou que els fets pels quals es va dictar sentència van ser "una cosa més que una reunió de ciutadans expressant amb llibertat les seves reivindicacions ideològiques". "No hem criminalitzat opinions i protestes. Els fets del 20 de setembre i l'1 d'octubre buscaven implementar, en connivència amb les autoritats autonòmiques i els líders associatius que han sigut condemnats, una norma antidemocràtica i inconstitucional", afegeix.

Accepta un únic error 'tècnic'

En definitiva, el Suprem accepta una mínima esmena en la sentència: quan identificava l'exconsellera de Treball Dolors Bassa com a consellera d'Ensenyament. Però Marchena considera que això és poc "transcendent" i que no afecta la resta de proves per acabar condemnant-la per sedició i malversació agreujada.

stats