La via d'encaix amb l'Estat que proposa el grup de Poblet

La ponència rebutja la unilateralitat i aposta per recuperar l’Estatut retallat

Dissabte, al monestir de Poblet, un centenar de persones es reuniran per debatre sobre política, economia, societat i valors, sota el lema El país de demà. D’entrada, aquest és l’objectiu que té la trobada, malgrat que en els últims temps s’ha erigit en un possible embrió d’una escissió de l’espai postconvergent, ja que hi participaran exdirigents del PDECat crítics amb JxCat com ara Marta Pascal, Lluís Recoder i Carles Campuzano, a més del responsable de seguretat de Barcelona, Albert Batlle, d’Units per Avançar. També, però, persones sense carnet de partit com ara el filòsof Adrià Aldomà, l’enginyer Antoni Garrell -que ahir van presentar el projecte al Col·legi de Periodistes- o l’exlletrat major del Parlament Antoni Bayona. “No tenim interès per fer cap partit”, van dir ahir. Asseguren que el seu objectiu és seduir els actuals agents econòmics i socials.

Què proposa el grup de Poblet? A la ponència política, a la qual ha tingut accés l’ARA -n’hi ha tres més (econòmica i de valors i social)-, considera un “fracàs” i una “gran oportunitat perduda” el Procés i aposta per consensuar un encaix amb l’Estat sense renunciar a l’objectiu de la independència, que creu “legítim” sempre que s’hi treballi amb respecte per la llei i amb majories àmplies. El text defensa que la Constitució actual dona “marge de maniobra” per fer propostes basades en el “reconeixement” de Catalunya com una “realitat nacional”. Així, proposa una base “possibilista” -consideren- per forjar un pacte “de convivència” amb l’Estat. El text és provisional, ja que pot ser esmenat pels participants dissabte.

Més competències

Les principals propostes en aquesta direcció que recull la ponència són la “recuperació de les previsions” de l’Estatut del 2006 que van ser declarades inconstitucionals (a partir de l’aprovació de noves lleis); un acord per transferir més competències en educació, llengua, cultura, dret civil i immigració; una espècie de concert econòmic amb solidaritat a les altres autonomies -introdueixen el concepte spending power perquè la Generalitat tingui garantit el finançament per pagar, almenys, tot el que sigui de la seva competència-, i, finalment, garantir la participació de Catalunya en la Unió Europea, també en la conformació de polítiques comunitàries. Tampoc exclouen “escenaris intermedis” com una reforma constitucional que reconegui un estatus “singular” per a Catalunya.

Per fer això -en reconeixen la dificultat- la ponència fa èmfasi en guanyar suport electoral i reforçar la “capacitat d’influència” en el govern espanyol, esdevenint “necessaris” i “no marginals” en la política de Madrid. Tot i rebutjar la via unilateral del 2017, el text s’oposa a la judicialització del Procés i la presó preventiva dels líders independentistes per les acusacions de sedició i rebel·lió. En cas de condemna, aposten per negociar un indult amb l’Estat o una reforma del Codi Penal per “revertir la situació”.

Més continguts de