El Suprem rebutja el recurs d'Àngels Vivas contra el nomenament de Recio com a president de l'Audiència de Barcelona

BarcelonaEl Tribunal Suprem ha desestimat aquest dilluns els dos recursos presentats per la magistrada Àngels Vivas Larruy contra el decret que nomenava Antonio Recio com president de l'Audiència Provincial de Barcelona, proposat pel ple del Consell General del Poder Judicial. Per a Vivas, que també optava al càrrec, el nomenament vulnerava el dret a la llibertat ideològica i d'opinió, ja que havia signat el 'Manifest dels 33', un document en què diferents jutges defensaven el dret a decidir del poble català. Per a la magistrada, també es cometia discriminació de sexe.

Segons el Suprem, els magistrats van exercir la llibertat d'expressió amb la signatura del manifest i, per aquest motiu, no se'ls va imposar cap sanció penal ni disciplinària. Tot i això, la sentència recorda que l'òrgan constitucional és l'encarregat de "valorar la idoneïtat dels candidats a les places judicials" i, per tant, pot valorar les actuacions i manifestacions polítiques que "tot i ser legítimes" realitzen els candidats. Afegeix també que ningú obliga als jutges a expressar la seva opinió però que "si ho fan, no poden esperar un tracte de favor".

Per al Suprem, l'Audiència Provincial de Barcelona és "la imatge del poder Judicial a la província" i s'espera d'ella que estigui al marge de tota polèmica pública. Les circumstàncies que es van aplicar a la magistrada Vivas Larruy no van ser, per tant, "irracionals".

Pel que fa a l'acusació de discriminació de sexe, el Suprem rebutja les comparacions amb el cas de la presidència al Tribunal Superior de Justícia de Múrcia, on l'alt tribunal va donar la raó a Clara Martínez de Careaga i va anular el nomenament del jutge Miguel Pascual del Riquelme Herrero perquè no s'havia aplicat la regla de preferència de la dona en cas d'igualtat. En el cas d'Àngels Vivas, el tema és d'importància "política i institucional".

D'altra banda, la Sala també ha refutat l'al·legació que considerava invàlid el nomenament perquè Recio no va comptar amb 11 dels 21 vots del ple del Consell. Per al Suprem, "majoria simple" és diferent que "majoria absoluta", motiu pel qual demanar 11 vots dels 21 seria demanar la majoria absoluta i "la Llei parla de majoria simple". El resultats van ser de 10 vots a favor de Recio, 8 a favor de Vivas i tres vots en blanc.

Les dues sentències s'han acordat amb 4 vots a 1. Les dues conten amb el vot del magistrat José Manuel Sieira, que va considerar que hi havia lesió al dret a la no discriminació de sexe, motiu suficient per declarar nul el nomenament.