CONGRÉS EXTRAORDINARI
Política 19/12/2013

Unió busca un gir cap a la transparència en els seus nous estatuts

Els democristians acoten el seu horitzó nacional al concepte de "plena sobirania"

Oriol March
3 min

Barcelona.Unió ja té llesta la proposta de ponència d'estatuts que haurà de validar el congrés extraordinari que els democristians celebraran el 22 de febrer. El text, al qual ha tingut accés l'ARA, tenia la intenció de fixar "uns estatuts del segle XXI", segons expliquen des de la direcció del partit. Les noves normes giren al voltant de la idea de transparència, del retiment de comptes dels càrrecs electes i assagen una limitació de mandats -un màxim de tres que es poden veure ampliats si s'obté l'aval de la militància-, en un partit el líder del qual, Josep Antoni Duran i Lleida, està al capdavant del comitè de govern des de l'any 1982. Aquesta ponència queda oberta a les esmenes que hi vulgui fer la militància.

Transparència

Creació d'una comissió que vetlli pel compliment de les normes

En els estatuts vigents, la paraula transparència no hi apareixia cap vegada. "Ara ho hem fet perquè és una demanda social que es fa als partits", sostenen des de la direcció. Aquest nou rumb farà que el partit publiqui els comptes a la web i que faciliti totes les dades de càrrecs electes, públics i interns de la formació que siguin exigibles per la llei de transparència. Unió preveu que estigui disponible un informe de compliment de programes electorals que serveixi per retre comptes davant la ciutadania i els votants.

Els encarregats de vetllar pel bon funcionament d'aquest propòsit seran l'anomenada "comissió per la transparència, la participació i la qualitat democràtica" i el defensor de l'afiliat. La comissió estarà integrada per un membre del comitè de govern, un representant de la mesa del consell nacional, el president de la comissió jurídica, el defensor de l'afiliat i un independent triat a proposta de la direcció del partit. Es preveu la redacció d'un codi ètic, segons fonts de la cúpula.

Primàries

Per triar cap de llista a la Generalitat i al Congrés

Els nous estatuts preveuen, de manera inèdita, designar candidat a la Generalitat per la via d'unes primàries "quan ho acordi el consell nacional". Això vol dir que aquest òrgan fixaria les normes d'aquestes primàries, que també es podrien aplicar a la tria del cap de llista al Congrés de Diputats i al dels municipis de més de 30.000 habitants.

Horitzó nacional

Evita demanar l'estat català però formula la "plena sobirania"

El partit ha optat finalment per mantenir en perfil baix l'aspecte nacional per "posar en relleu" el rumb dels nous estatuts. El canvi substancial és que canvien "plenitud nacional" per "plena sobirania" -ha quedat descartat el concepte estat - i es compromet amb "l'exercici del dret inalienable a l'autodeterminació". "El context polític fa més concret aquest enunciat que el del 2005", sostenen a la direcció.

Limitació de mandats

Tres períodes que poden ser ampliables si ho vol la militància

"Els càrrecs electes poden representar Unió per un màxim de tres mandats", ampliables si ho ratifiquen 3/5 parts de la seva assemblea local, asseguren els nous estatuts. La renovació ha estat una demanda continuada dels sectors més crítics amb la direcció, a qui acusen de "perpetuar-se". Pel que fa a les dinàmiques internes, la proposta de ponència indica que la presentació de qualsevol llista a òrgans interns del partit "requereix que almenys un 25% dels seus integrants no hagi estat membre de l'òrgan al qual opten representar durant més de dos mandats", indica el nou text.

94 militants trenquen el carnet del partit

Ho avisaven des de feia mesos i ahir ho van materialitzar. 94 militants d'Unió de les comarques tarragonines van acostar-se ahir a la seu nacional del partit per donar-se de baixa de la formació democristiana. En el manifest enviat a la direcció, aquests militants lamenten la posició nacional "ambigua" del partit i es queixen de la "manca de democràcia interna" que, a parer seu, protagonitzen els mecanismes d'Unió. Fonts de la cúpula van mirar de minimitzar els fets: "A l'últim acte de benvinguda a nous militants érem 180, només a Barcelona", assenyala un dirigent. La direcció del partit sosté que un 10% ja no eren militants i que el 50% no estava al corrent del pagament de les quotes des feia anys.

stats