UPyD esprem totes les vies per ser partit frontissa

MadridTotes les plataformes són bones per fer política. Aquesta és una màxima d'UPyD, que ara ha agafat la via judicial per guanyar causes que sap que no aconseguirà mai amb les eines parlamentàries perquè l'aclaparadora majoria absoluta del PP al Congrés no deixa aixecar el cap a ningú. Està sent un cop d'efecte polític i una pràctica molt productiva.

L'11 de juny UPyD va presentar una querella contra tot el consell d'administració de Bankia -inclòs Rodrigo Rato- i va ser admesa a tràmit. Va ser la primera victòria als tribunals, amb el ressò mediàtic corresponent. Després va denunciar els consellers de Banca Cívica per estafa i apropiació indeguda. La setmana abans de Pasqua, a partir de la documentació rebuda per ser part en la causa oberta a Bankia, va presentar una demanda davant la Fiscalia Anticorrupció per les retribucions "inaudites" que es va repartir el comitè de direcció entre el 2007 i el 2010. Ara, arran de l'accés a nous documents, es persona contra els supervisors financers que no van alertar de la suposada estafa de les preferents que està esgarrifant l'opinió pública.

Resoldre aquestes qüestions és de justícia, però UPyD sap que els jutges estan més ben vistos que els polítics i que així rapinya quota de pantalla i es multipliquen les possibilitats de ser el partit frontissa estatal, un rol que fins ara només han exercit els nacionalistes que tant critica. Les últimes enquestes en l'àmbit estatal li presagien un augment espectacular. Enfront dels cinc disputats actuals, li atorguen una forquilla d'entre 10 i 15 escons. Encara no s'ha arribat a l'equador de la legislatura, però si avui es convoquessin eleccions generals es trencaria el bipartidisme a favor d'UPyD i IU. L'estratègia de l'esquerra espanyola és la de sempre, no varia. En canvi, la formació magenta trenca els esquemes. Cap partit novell ha aconseguit sobreviure més d'uns comicis. UPyD no tan sols va a més, sinó que presumeix de no tenir ideologia i d'anar contra l' establishment polític. Sí, justament contra allò de què formen part.

A la seva pàgina web es presenten com "un partit de gent altruista" disposada a trencar "tabús" i a treballar "amb la paraula i sense descans en defensa de les llibertats, en defensa de la unitat espanyola i en defensa de la igualtat".

Contra el model autonòmic

La seva lluita contra el model autonòmic és marca de la casa, però no renuncien a presentar-se a totes les eleccions autonòmiques que poden. Per sistema, van per lliure i a la contra. Al Congrés, sempre que es debaten qüestions competencials, titllen els diputats del PP de tous. L'últim exemple va ser dijous. Tots els partits van subscriure un comunicat contra la reforma local del PP que UPyD no va signar en trobar-la tova.

Una seqüència que també es repeteix sovint és que, cada vegada que s'anuncia una iniciativa conjunta de l'oposició, just en el moment d'escenificar-ho UPyD es desmarca i diu que no la subscriu si ho fa Amaiur perquè el considera un partit no democràtic. Tot i això, algun membre del partit espanyolista va simpatitzar amb la causa basca de jove.

Un altre tret característic és que reneguen dels que han viscut tota la vida de la política, però no és un impediment perquè tinguin de presidenta Rosa Díez, una exdiputada foral de Biscaia (1979-1983) exvicepresidenta de les Juntes Generals (1983-1987), exparlamentària basca (1987-1999), exconsellera d'un govern de coalició entre PNB, EA i PSE (1991-2008) i exeurodiputada del PSOE (1999-2007).

Díez va presentar candidatura a secretària general del PSOE el 2000 però Zapatero li va prendre el tron. Quan va crear UPyD, el 2007, tenia un missatge que anava destinat a seduir el votant del PSOE, i el 2011 part del seu nou electorat procedia de desencantats amb el govern Zapatero. Ara, en canvi, sap que té un filó en els seguidors del PP. El president Mariano Rajoy també ho sap i no dissimula gens la poca simpatia que té cap a Díez en les sessions de control, en què destil·la fins i tot cert menyspreu cap a la diputada basca, a qui acusa sempre de demagoga.

Els analistes diuen que la fórmula que fa pujar com l'espuma UPyD no té cap secret: fer política a partir dels sentiments i dir les coses sense complexos. La seva acció política la marca l'agenda mediàtica. Una de les frases que més repeteixen és que "els polítics no són de fiar".