El Ventorro, amb llista d'espera: "Estem treballant com mai"

BarcelonaEn el primer aniversari de la dana, la concentració de protesta contra el govern valencià es va acabar a les portes d'El Ventorro. L'àpat de gairebé quatre hores entre Carlos Mazón i Maribel Vilaplana en aquest restaurant s'ha convertit en la prova més colpidora de la gestió negligent del cap del Consell el 29 d'octubre de l'any passat. Tant és així que el seu propietari, Alfredo Romero, va decidir retirar el rètol de l'entrada per reduir l'afluència de ciutadans que cada dia s'aturen davant de l'establiment per fotografiar-lo.

Però ni estar en l'ull de l'huracà ni les iròniques ressenyes que apareixen a Google li han passat factura. Al revés. Aquest cèntric restaurant situat a només deu minuts del Palau de la Generalitat, a la confluència entre els carrers Bonaire i Tertúlia s'ha posat de moda i ja no és només el santuari del poder polític i econòmic de la ciutat. "Estem treballant com mai", afirmen des del restaurant, que només ofereix dinars de dilluns a divendres. L'ARA ho ha pogut contrastar. Aquesta setmana és impossible reservar una taula per dinar i la setmana vinent tampoc n'hi ha cap de lliure.

"És molt complicat reservar taula aquestes últimes setmanes", corrobora un client habitual, que ho atribueix a la popularitat que ha adquirit l'establiment des del polèmic àpat. "Sempre li ha anat bé perquè és menut i els clients són empresaris i polítics, però ara s'hi sumen els curiosos", diu. I és que El Ventorro no és el Ricard Camarena, El Poblet, La Salita, o l'Arrels, alguns dels millors restaurants de la ciutat de València, però ara molta gent hi vol anar per dinar al mateix lloc on va dinar Mazón amb Vilaplana aquell fatídic dia.

També s'hi acosta gent que no és del País Valencià, com en Martí, un jove vallesà que va aconseguir taula ara fa un mes. Aprofitant que tenia un congrés a la Ciutat de les Arts va trucar per reservar taula. "Hi volia anar per morbo, per fer la conya, i vaig trucar fa mig any, però no em van donar taula i deu dies abans vaig tornar a trucar i sí que me la van donar", assenyala. Explica que no va treure el tema perquè el primer cop que va trucar ho va fer i el propietari es va mostrar esquiu: "Vaig veure que no en volia parlar i quan hi vaig ser ja no vaig fer cap comentari".

El Ventorro, doncs, ha girat full a les primeres setmanes després de la dana, quan poca gent s'hi deixava caure. "Intentem sobreviure", es limitava a dir a l'ARA al febrer el seu propietari, Alfredo Romero, que ha declinat parlar amb cap mitjà des que es va saber que Mazón es trobava al seu restaurant la fatídica tarda de la riuada. Ara caldrà veure com l'afecta la seva compareixença al jutjat després que la magistrada que instrueix el cas hagi decidit aquest dimecres citar-lo com a testimoni, després de negar-se a declarar voluntàriament com li reclamaven les víctimes.

Ho ha fet arran de la testifical de Vilaplana que va manifestar davant la jutgessa que Romero era l'única persona que entrava i sortia a la sala on van dinar i que també li va lliurar uns papers que va portar un funcionari a l'establiment i es va esperar que els signés per retornar-li. Durant aquelles entrades i sortides, Nuria Ruiz Tobarra considera que Romero podria haver escoltat alguna conversa de Mazón amb Salomé Pradas quan el primer va considerar oportú agafar el telèfon a la segona. Fins ara, però, ni ell ni cap dels cambrers han explicat res del que van veure o sentir aquell dia fent gala de la discreció que sempre ha caracteritzat aquesta casa de menjar casolà de cullera.