"La victòria d'Israel és la victòria de Catalunya": Així defensa Aliança Catalana Israel davant la militància

BarcelonaQuina necessitat té Aliança Catalana de posicionar-se en el conflicte entre Israel i Palestina? Aquesta és una pregunta que es fan militants i simpatitzants de la formació d'extrema dreta, que s'han acostat al partit principalment pel seu rebuig a la immigració musulmana i en menor mesura pel seu descontentament amb la paràlisi del Procés. En pocs casos, però, els seguidors de Sílvia Orriols ho han fet pel seu suport al genocidi que el govern de Benjamin Netanyahu ha dut a terme a Gaza. La brutalitat de les imatges que arriben de Palestina, amb més de 60.000 morts, molts d'ells infants, i les grans mobilitzacions a Catalunya tampoc ajuden a fer que la militància d'Aliança tanqui files amb la direcció.

En aquest escenari, el partit islamòfob va incloure en la jornada de formació que va celebrar dissabte passat a Tortosa un apartat per parlar específicament de la guerra al Pròxim Orient. Sota el títol "La relació entre Israel i Catalunya, i com explicar amb claredat i solvència pública la importància d’aquest vincle", la cúpula d'Aliança Catalana va argumentar els motius pels quals es posiciona sense embuts a favor d'Israel avalant, de retruc, la repressió del govern hebreu contra la població civil, dies abans que se signés l'alto el foc.

Ho va fer directament el secretari d'estudis i programes, Jordi Aragonès, que va ser l'encarregat d'obrir la ponència. "El conflicte Israel-Palestina va molt més enllà d'un conflicte nacional i territorial, és un conflicte entre civilització i barbàrie", va etzibar durant la seva intervenció. Per argumentar-ho, el dirigent de l'executiva va assenyalar que Israel és "l'únic bastió occidental i l'única democràcia parlamentària a la regió, amb separació de poders, i on els homosexuals poden anar pel carrer sense ser apedregats o assassinats".

Amb un discurs calcat al de Vox, Aragonès va reiterar que l'únic objectiu dels països musulmans és fer-se amb el control del Vell Continent: "L'islam és una religió territorial, no és una religió personal; és una ideologia política amb submissió a Déu, que contempla el món com uns territoris a conquerir, ja sigui Catalunya, els Balcans o Israel". Per aquest motiu, Aragonès va arribar a dir que si Israel no guanya, el conflicte s'estendrà a Europa. "Si Israel cau, aquest conflicte arribarà a Europa; Israel és l'últim dic de contenció davant del terror islamista que arribarà a Al-Àndalus, un territori del qual formem part des del seu punt de vista". "No estem parlant d'un conflicte llunyà, parlem d'un conflicte que ens interpel·la; la victòria d'Israel és també la victòria d'Occident i de Catalunya", va sentenciar.

Un aliat de Catalunya?

En l'equació per posicionar-se amb Israel també hi entren variables nacionals i internacionals que Aliança Catalana sosté que poden ajudar en el conflicte català. Ras i curt, el partit islamòfob veu en l'estat hebreu un potencial aliat amb qui cal teixir complicitats. De fet, després de la DUI, Israel va adoptar una posició diplomàtica sense reconèixer la declaració d’independència, però tampoc va defensar la unitat d’Espanya, com havien fet altres països, com la mateixa Palestina, que dies abans que ho fes Israel va mostrar el seu suport a una "Espanya forta i unida" i va apostar per resoldre la crisi en el marc de la Constitució.

L'economista i advocat Marc Godia, que va fer una exposició sobre la història i la diplomàcia entre Israel i Catalunya durant la jornada de formació, no ha volgut parlar amb l'ARA, tot i que en un principi sí que va mostrar la seva predisposició a fer-ho. Fonts presents a la jornada han explicat que la seva conferència es va iniciar remuntant-se a la creació de l'Estat d'Israel quan els àrabs van rebutjar la proposta per repartir-se el territori –com a conseqüència, se'ls va expulsar.

"Es va fer una actualització històrica per justificar les opinions d'Aliança sobre Israel i contrarestar la culpabilització davant del desequilibri en l'opinió pública –ressalten fonts de la formació–. També vam fer entendre a la militància que no es tracta de justificar les morts, però en una guerra sempre hi ha baixes col·laterals i si s'utilitzen escuts humans hi ha víctimes", afegeixen les mateixes fonts en al·lusió a l'estratègia que consideren que ha adoptat Hamàs a Gaza. Admeten que el suport a l'executiu de Benjamin Netanyahu els pot passar factura a les urnes: "No mirem el rèdit, no és una estratègia, però queda un any i mig per a les municipals". Durant la ponència, les mateixes fonts expliquen que no es van sentir veus dissidents i que va passar com un punt més. "La prioritat de tothom són les [eleccions] locals", subratllen.

Amb el pla de pau de Donald Trump sobre la taula, Sílvia Orriols no s'ha cansat de repetir que l'únic que està fent el govern d'Israel és "defensar i protegir la seva ciutadania, com hauria de fer qualsevol govern democràtic del món", obviant la massacre en territori palestí. Dimarts, en el segon aniversari de l'atac de Hamàs, la presidenta d'Aliança va recordar les víctimes israelianes i tampoc va fer cap esment a les víctimes de l'altre bàndol. "Catalunya sempre al costat de la civilització i contra la barbàrie", va subratllar en els mateixos termes que va fer servir Aragonès el cap de setmana.

I dimecres, durant el debat de política general, Orriols, amb un adhesiu de la bandera israeliana al pit, va negar el genocidi amb l'argument que Israel no assassina el 20% de la població àrab que viu a Israel. "Per què no han començat amb els que tenen més a la vora si és un genocidi?", es va preguntar després d'opinar que l'ofensiva a Gaza és "una incursió legítima per acabar amb el terrorisme islamista".