El dia a dia d'un diputat rebotat de Vox al Parlament

BarcelonaNo té superiors, tampoc té despatx, i en l'últim ple va tancar una intervenció al crit de "Viva la virgen del Rocío!". Des que fa mig any va deixar Vox i s'ha convertit en el seu propi partit, el diputat no adscrit Antonio Gallego es fa notar: intervé en bona part dels debats, i la vicepresidenta en funcions de presidenta Alba Vergés és indulgent quan li permet allargar uns segons més dels 30 que li atorga el reglament per marcar posició. "Em paguen 4.400 euros al mes, ho faig per convicció", promet. Va ser l'únic membre de l'oposició que va donar suport al decret del Govern sobre la sequera: "Fins i tot un rellotge parat dona bé l'hora dos cops al dia", justifica. De vegades, baixa a dinar sol al bar.

Sospita que hi ha una consigna entre els diputats de Vox perquè no s'hi relacionin, i per això es porta més bé amb alguns de Ciutadans i el PP, formació de la qual també es va desvincular el 2015 per "motius personals". En el cas del partit d'extrema dreta, la seva baixa va venir donada per diferències pel discurs i el funcionament que van provocar que fos apartat com a portaveu adjunt. Mentre va tenir aquest càrrec, explica, la seva feina diària consistia a "revisar les intervencions" dels diputats, participar a les comissions i anar a algun acte en nom del partit. També va oferir algunes rodes de premsa i intervenia quan li pertocava, però menys sovint: "Ara soc el diputat que més pren la paraula a l'hemicicle". Assegura que una de les seves primeres topades amb el líder de Vox, Ignacio Garriga, va ser per haver definit el partit com a "constitucionalista": "No estan còmodes amb aquest terme, prefereixen patriota". Segons el seu testimoni, Garriga supervisava tots els discursos, i sovint els demanava que "apugessin el to".

Desperta enveges en altres parlamentaris: "Em diuen, 'quina sort tens de poder dir el que vulguis'". Com que no té oficina, teletreballa molt. Cada setmana, diu, sol tenir dues o tres reunions amb entitats de la societat civil o periodistes. Una de les últimes reunions ha estat amb una penya madridista que li ha demanat que pregunti per l'última polèmica entre el Barça i el Madrid. De fet, les preguntes al Govern són el que més explota, ja que el reglament només permet als grups parlamentaris –ell no n'està adscrit a cap– altres iniciatives com les propostes de resolució. "Les respostes són interessants", exposa. Se les prepara a partir de les preocupacions que li fan arribar des de la societat civil: "Jo els dic, 'no patiu, registraré una pregunta'". També a partir de la lectura diària de l'actualitat. Explica que surt més com a tertulià ara que és no adscrit que no quan formava part de Vox. També hi ha més entitats disposades a fer públic que s'hi han reunit: "'no adscrit' és neutre, quan vas amb unes sigles ho poden voler evitar".

"L'opinió dels partits és la que preval"

Gallego nega que estigui planificant impulsar un projecte polític o afegir-se a unes noves sigles: "Em mou la meva visió, però no és electoralista". De fet, les seves diferències amb Vox s'han fet patents des que camina en solitari. Una de les seves primeres accions com a no adscrit va ser votar en contra d'un punt d'una moció del grup d'ultradreta que demanava establir un criteri de "prioritat nacional en l'accés a l'habitatge social" perquè el va considerar "il·legal". Fonts de la direcció del grup d''ultradreta asseguren que Gallego ja solia expressar discrepàncies en les reunions de grup. Tot i això, mentre en va formar part, va ser disciplinat.