Ximo Puig vol l’ajuda de Catalunya per al nou finançament
El PSOE negocia aprovar el sostre de despesa a canvi d’augmentar el dèficit autonòmic
València / MadridEl president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va moure peça ahir de cara al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que se celebrarà dijous a Madrid, criticant la indefinició del Govern sobre la seva participació. El vicepresident Oriol Junqueras no aclareix si assistirà a la reunió amb el ministre Cristóbal Montoro, si enviarà algun càrrec de rang inferior o si no hi haurà representació catalana, i això, per al dirigent socialista, és “absurd i ridícul”, perquè la possible absència “no permet avançar en la cerca de solucions” al problema de la falta de finançament que pateixen territoris com Catalunya i el País Valencià.
La bona i fluida relació que existeix actualment entre els dos governs no casa amb la contundència de les paraules de Ximo Puig, que va titllar l’actitud del Govern de “posició victimista” i va advertir que, malgrat que hi ha molts punts en els quals els interessos dels dos territoris poden “coincidir”, la Generalitat Valenciana “no li farà la feina a Catalunya”. Fonts del govern valencià entenen les paraules de Puig no com un retret sinó com un intent d’involucrar Catalunya en la negociació del nou model i poder fer força davant de territoris com Andalusia i Extremadura, que proposen un repartiment que penalitzaria, altre cop, les regions del Mediterrani.
El president valencià vol marcar així perfil propi després que Junqueras hagi renunciat a liderar la reforma del finançament i hagi buscat deixar el pes de les negociacions al País Valencià i les Balears. Una manera de no participar del debat però assegurar que els interessos catalans -coincidents amb els de les altres dues comunitats- són defensats per algú en aquesta negociació.
Aconseguir més marge de dèficit
Tot i les diferències entre Andalusia i el País Valencià, l’estratègia del PSOE en el flanc econòmic ve coordinada des de Ferraz. Els barons han assumit el pes de la gestora que lidera ara el partit de manera interina, i han abraçat l’agenda autonòmica com a pròpia. Per això els socialistes exploren la possibilitat d’aprovar al Congrés el sostre de despesa si esgarrapen al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, unes dècimes més de marge per a les comunitats autònomes en el dèficit del 2017, que en principi s’ha de decidir dijous al CPFF. Montoro, que negocia directament amb els socialistes aquest suport parlamentari, va engegar les negociacions a la baixa, posant sobre la taula un límit de desequilibri pressupostari del 0,4%, inferior al que ja va aprovar el CPFF, del 0,5%, però que mai va ser convalidat pel govern en funcions.
La baralla dels socialistes és fer pujar aquesta xifra fins a superar l’acord anterior, amb un límit de dèficit del 0,7%, tot i que de moment Hisenda no ha accedit a apujar-ho fins a aquest llindar. Amb això el PSOE vol presentar el seu suport a un sostre de despesa que es preveu que inclourà una retallada d’uns 5.000 milions d’euros respecte als comptes del 2016 com un salvavides per a les comunitats autònomes. Dijous hi haurà una xifra definitiva sobre la taula de les autonomies, en la reunió del CPFF, que es torna a reunir després de mesos sense fer-ho, i que ha d’aprovar el sostre de despesa. Després, aquesta xifra passarà al consell de ministres i no serà fins a la tramitació parlamentària que caldrà el suport dels socialistes.
En el que de moment no entren és en els pressupostos: ahir el president de la gestora del PSOE va afirmar que no veu possible un suport als comptes. Tot i així, el partit ha designat un equip negociador que explora fer gruar Montoro perquè redueixi el dèficit via ingressos, incrementant impostos -especialment el de societats- i amb les cotitzacions socials, que el partit aposta per no limitar -ara a partir d’un determinat salari deixen de créixer.
El TC anul·la la llei valenciana de custòdia
El Tribunal Constitucional (TC) ha anul·lat la llei valenciana de custòdia compartida recorreguda pel govern espanyol en entendre que la norma “envaïa” competències de l’Estat. La llei preveia la custòdia compartida en absència d’acord. La sentència del TC matisa que el pronunciament “no afectarà les situacions jurídiques consolidades”.
Igual que amb la llei de règim econòmic matrimonial o la d’unions de fet, el TC creu que la norma excedeix les competències perquè la custòdia compartida no és un costum derivat dels antics furs.
