BARÇA

Laporta i els 16 exdirectius guanyen el judici per l'acció de responsabilitat

La sentència determina que la directiva de Laporta va tancar el seu mandat amb guanys

Joan Laporta i 16 dels seus exdirectius han guanyat el judici per l'acció de responsabilitat. El jutge José Manuel Martínez Borrego ha fet arribar aquest matí de dimarts la sentència als demandats. 1.473 dies després que l'assemblea del Barça del 2010 decidís emprendre accions legals contra la junta anterior i reclamar-los 47,6 milions d'euros, s'ha desestimat la demanda del Barça contra l'anterior directiva. La junta de Josep Maria Bartomeu ha de decidir ara si vol recórrer la sentència o accepta la decisió de Martínez Borrego, un cas sense precedents a Espanya i que no tenia jurisprudència. La directiva té 20 dies hàbils per recórrer a l'audiència provincial.

El magistrat, a través de la secretària judicial, ha facilitat la sentència als procuradors de totes dues parts. En tractar-se d'un judici d'una gran transcendència mediàtica, Martínez Borrego els ha citat a la mateixa hora per lliurar-los-la en mà. El jutge ha apurat fins al darrer dia dels 20 laborals que es va fixar quan va acabar la vista oral. La sentència s'ha fet arribar per ' LexNet' una plataforma d'intercanvi segur d'informació entre els òrgans judicials i operadors jurídics. Un total de 13 procuradors han rebut la sentència.

El mandat de Laporta, amb beneficis

Així, segona la sentència, el mandat de Joan Laporta va tenir beneficis, malgrat tancar el darrer any amb pèrdues de 28,8 milions, i no pas una xifra propera als 80, com defensava l'actual directiva. Per tant, el segon mandat de Laporta va acabar amb 4 milions de benefici.La sentència aporta llum sobre diferents qüestions que havien provocat debats. Per exemple, el jutge afirma que hi ha hagut un canvi de criteri en la valoració dels terrenys de Viladecans, treïent aquest valor de les pèrdues imputables. Tampoc contempla com a imputables els 12 milions d'euros del cas Mediapro i modifica la xifra de les pèrdues del traspàs d'Henry. En total, a la xifra dels 80 milions de pèrdues, s'han restat les xifres que el jutge considera com mal formulades per l'actual directiva: 261.000 dels terrenys de Sant Joan Despi, 11,5 dels terrenys de Viladecans, 3,2 del contracte amb Mediapro o 37.775 del cas amb Sogecable.

La sentència afirma que: "aquesta resolució no ha de determinar quins són els comptes que s'han d'aprovar" donant a entendre que no s'han de reformular els comptes.

A més, el jutge ha determinat que donada la magnitud del cas cadascuna de les parts ha d'assumir les costes del judici. "S'estima preferible no efectuar expressa condemna de costes", ha dit Martínez Borrego en el seu escrit. L'asseguradora Zurich va pagar els advocats dels 17 demandats, un cost superior al milió d'euros, i com que ho cobreix la pòlissa que es va signar, aixo tampoc ho hauran de pagar els exdirectius.

Un llarg camí

D'aquesta manera, a l'espera de la decisió de Bartomeu, es posa punt final a un judici que es va iniciar el dia 15 de setembre amb les declaracions de Sandro Rosell i el mateix Bartomeu. El Barça reclamava que els anteriors directius van ser responsables de les pèrdues de 47,6 milions d'euros durant el mandat de Joan Laporta entre el 2003 i el 2010, i que van derivar sobretot del fet de tancar l’exercici 2009-10 amb pèrdues de gairebé 80 milions.

Abans de donar el relleu a Sandro Rosell, Laporta va presentar uns números positius de l’últim any del seu mandat, concretament 11 milions de benefici, però la junta entrant, seguint l’informe d’auditoria de Deloitte, va reformular els comptes i va presentar uns números negatius de gairebé 80 milions. Amb aquest escenari, l’assemblea de compromissaris del 2010 va aprovar per 29 vots de diferència que el Barça iniciés una acció de responsabilitat contra els anteriors directius per reclamar aquests diners, 25 milions dels quals es demanen a l’asseguradora Zurich, que just al final de l’era Laporta va signar una ampliació de la pòlissa amb el Barça.

La clau del judici era saber si hi havia responsabilitat objectiva pura per part dels demandats. És a dir, no s'ha jutjat si hi va haver negligència, culpa o si es va actuar de manera dolosa per part de Laporta. Només s'han jutjat fets objectius, saber si hi va haver pèrdues, un fet sense precedents a Espanya. Ara, el cas no crea jurisprudència de cara al futur, ja que per crear jurisprudència cal una sentència del tribunal suprem.