Cosir ja no és només cosa d'àvies

Barcelona"Ara mateix tot el que porto posat m'ho he fet jo, des de les arracades fins a les sabates", diu la Sílvia Castelló, de 34 anys, fundadora de l'escola de costura Espai Qstura, de Girona. "Ara queda bé dir això perquè cosir està de moda, però abans, fa sis o set anys, es veia com una activitat més aviat d'àvies".

La Sílvia va començar a cosir als 9 anys, i als 14 va decidir que volia que aquella fos la seva professió i va començar a estudiar moda. Més tard li van proposar donar classes, i com que li va agradar i va tenir tant d'èxit, finalment fa tres anys va crear l'Espai Qstura. "M'he anat adaptant als canvis que s'han produït a la professió i aprofitant les oportunitats", diu Castelló, que el juliol passat va guanyar el Premi Jove Empresari de l'any, que atorga l'Associació de Joves Empresaris de Girona, per haver combinat amb creativitat un negoci de merceria de tota la vida amb la nova tendència que ara es porta de fer-se les coses un mateix.

L'Espai Qstura ofereix un ampli programa per acostar les diverses tècniques de costura als alumnes de l'escola: intensius, tallers anuals per a tots els nivells, monogràfics de caps de setmana, workshops i fins i tot cursos a la carta. La Sílvia explica que el boom per la costura s'ha notat sobretot en els cursos d'introducció. "Les tècniques que s'han posat de moda, com el ganxet XL, són les més senzilles i més ràpides d'aprendre. Hi ha molta gent que comença per fer el curs de costura de supervivència, on cosim un botó, una vora i fem una bosseta amb una cremallera, i després, si li agafen el gust, segueixen. Alguns dels alumnes de l'escola han evolucionat tant que ara fins i tot ja tenen la seva pròpia marca de roba". L'escola funciona molt bé i ara estan estudiant la manera d'ampliar el negoci. La Sílvia opina que el fet que l'escola fos pionera és una de les principals claus de l'èxit, juntament amb la seva qualitat d'ensenyament. "El que es fa primer és sempre més genuí".

Una de les raons del boom de la costura, segons la Sílvia, és que la pràctica s'ha començat a associar a una activitat creativa. "És molt satisfactori fer servir alguna cosa que has creat tu, ja sigui un moneder o un vestit per anar a una festa". Però Castelló creu que la crisi ha sigut el punt d'inflexió d'aquest èxit. "Ara som més conscients del que costa cada cosa, i poder-te arreglar uns pantalons o reciclar una samarreta que ja no et poses és una manera d'estalviar". Ja sigui per la part més pràctica o la part més creativa de la costura, el que és evident és que els últims anys ha crescut molt la demanda d'aquesta activitat, i a més d'escoles per aprendre a cosir ara estan sorgint diversos tallers que aposten per un concepte de costura innovador i modern.

Un cafè de costura

És dissabte a la tarda i, al fons d'un petit local decorat amb tons pastel, on hi ha teles de roba de tots colors, un grapat de màquines de cosir i petites bossetes fetes a mà, mitja dotzena de dones d'entre 25 i 40 anys escolten atentament com fer els primers passos per crear una funda de coixí. El taller es diu Costura Express. "Volia fer alguna cosa útil i creativa amb les mans, i a més crec que és una manera de reciclar el que tenim que ja no fem servir", explica l'Anna, una de les alumnes. "I sobretot és un moment que tinc per a mi, on puc conèixer gent i passar una estona agradable i tranquil·la".

Amb aquesta intenció va néixer Costuretas, un taller de costura i manualitats del barri de Gràcia, a Barcelona. "Volia que tingués un valor afegit. Si el que es vol és només aprendre a cosir, es pot fer a través dels manuals que hi ha a internet. La gent que ve aquí vol alguna cosa més", explica la Irune Quevedo, l'encarregada del local. "No és una escola convencional de costura, es tracta d'un sewing café , que és com un cibercafè però en comptes d'ordinadors hi ha màquines de cosir. La idea va néixer a França però ara es porta molt al Regne Unit. Jo ho vaig veure a Londres i vaig pensar que a Barcelona encara no n'hi havia cap i que podria funcionar". A part de fer diversos cursos de costura i manualitats, a Costuretas també lloguen màquines de cosir per hores, només cal portar les teles que es vulguin fer servir o comprar-les allà mateix.

Amb l'activitat i moviment que es respira en aquest petit local sembla mentida que tot just celebri el seu mig any de vida. "Després de la maternitat volia canviar de feina i vaig veure que tot això de cosir estava molt de moda. Vaig conèixer el moviment DIY ( do it yourself ), una filosofia que promou fer-se les coses un mateix, i em va agradar molt. Així és com vaig decidir muntar el negoci", explica la Irune. Encara que mai no s'havia dedicat professionalment a la costura, recorda que quan era petita li agradaven molt les manualitats i que la seva mare li va ensenyar a fer ganxet i mitja, però aleshores la costura era molt diferent. "Quan era jove feia mitja asseguda al sofà i quan el meu germà entrava amb els seus amics m'enfadava amb ell perquè no m'havia avisat i passava molta vergonya. Ara cosir i fer-se la roba és guai".

Fes-ho tu mateix

Com la Sílvia Castelló, la Irune també creu que la crisi ha provocat en gran mesura aquest boom i ha fet sorgir la filosofia do it yourself . "Però no només la crisi econòmica -afegeix-, sinó la crisi existencial. Ara es vol recuperar tot el que és genuí, com fer les coses a mà. Es torna a donar valor a tenir una cosa única, original, personalitzada, que t'has fet tu mateix i que a més has disfrutat fent-la". El perfil majoritari que s'interessa per la costura segueixen sent dones, però l'edat és molt més àmplia, va dels 20 als 40 anys. "La costura requereix una sensibilitat molt gran per a les coses petites i és més pròpia de les dones que dels homes", opina la Irune. Però ara ja no és una de les feines de casa que s'han de fer per obligació, es tracta d'una manera de crear, de "sentir-te un creador". "Les dones que vénen aquí -diu la Irune- no és només perquè vulguin arreglar uns pantalons, és perquè busquen el gust en cosir i volen allunyar la costura del que ha significat durant molts anys. Cosir no et fa una maruja ".

La costura no ha canviat com a activitat, el que ha canviat és la percepció que en té la societat. És probable que el fet que la dona s'hagi deslliurat d'estar a casa per obligació i s'hagi introduït al món laboral hagi contribuït a una visió més positiva de la costura. D'alguna manera, s'ha deixat d'associar a una obligació més de les feines de la casa, i cosir, a banda de ser pràctic per arreglar el que es fa malbé i reciclar teles, s'ha convertit en una activitat creativa més lligada a les manualitats i a l'art. I hi dóna contingut la filosofia do it yourself , que promou fer-se les coses un mateix per explotar la creativitat que tothom porta a dins, valorar el consum proper i responsable i allunyar-se de la producció en sèrie de les grans marques comercials.