El Macba reflexiona sobre les tipologies de l’espai

Barcelona“En aquests moments iniciem el viatge espacial, tot està a punt [...]. Només es porta el que és necessari per al viatge i ja sortim de la Terra amb rumb al desconegut”, diu l’obra d’Andrés Fernández, una de les cinquanta que formen l’exposició del Macba Espècies d’espais, comissariada per Frederic Montornès, i que es pot veure fins al 31 de gener.

Els treballs seleccionats, de quaranta artistes com ara Ignasí Aballí, Guy Debord, Pep Duran, Manolo Laguillo, Joan Hernández Pijuan, Marla Jacarilla, Jordi Colomer, Dora García, Gego, Pedro G. Romero i Marcel Broodthaers, analitzen tretze tipologies d’espais a partir del llibre homònim de Georges Perec, però sense voler-lo il·lustrar. Les obres convergeixen en els punts amb què l’autor francès aborda els espais: “L’autobiogràfic, el lúdic, el sociològic i el novel·lesc”, explicar Montornès.

El primer espai és la pàgina blanc, i també és el que la clou, en el terreny on s’aborda l’espai exterior, ja que la peça de Fernández, un artista que és autista, consisteix en diversos blocs amb dibuixos i textos. La pàgina en blanc també recorda un dels artistes que són a l’arrel del projecte: Lucio Fontana i les seves teles tallades. “La subtilesa d’un gest mínim dóna una ressonància metafísica a l’espai que hi ha al darrere”, diu Montornès.

Intrervencions en l’edifici de Meier

Cinc de les obres s’han produït expressament per a l’exposició. Una de elles és el disseny de la primera de les dues sales de la mostra: per parlar de l’espai privat -des de la pàgina en blanc fins al barri on es treballa, passant pel llit, els passadissos, l’apartament i l’immoble-, els arquitectes del col·lectiu MAIO han dividit una de les sales circulars del museu en un conjunt d’estances de dimensions domèstiques, pintades de color de rosa i més aviat laberíntiques que semblen revoltar-se contra el racionalisme de Richard Meier. Però no són habitacions tancades, sinó que hi ha portes i finestres que permeten que els visitants estableixin els seus propis diàlegs entre les obres, com, per exemple, el que es pot traçar entre l’oli de Gino Rubert Sweet Home II, les historietes de 13, Rue del Percebe i la de Saul Steinberg L’art de viure.

Una altra d’aquestes peces, la de Luz Broto, també consisteix en una intervenció directa en l’edifici: ha fet un forat al mur de l’escala que relaciona l’interior del museu amb l’exterior. “Les seves intervencions són mínimes, però això no vol dir que no siguin costoses”, diu Montornès. A l’altre extrem de la transformació física del museu que representen aquests treballs hi ha Transicions, un videojoc on Serafín Álvarez ha encadenat els passadissos que apareixen en diverses pel·lícules de ciència-ficció.

L’àmbit dedicat al camp dóna el tret de sortida de l’altra sala on es desenvolupa Espècies d’espais. L’obra d’Ester Partegàs Vostè és aquí representa una crítica als desastres urbanístics: consisteix en dues fotografies de les lones, estampades amb paisatges, que ocultaven els terrenys on es construïa la vila olímpica dels Jocs de Pequín.