Postes de sol màgiques

Albert Pedrol

Des del port de Labuhanbajo, a l'extrem oest de l'illa de Flores, es contempla una extraordinària posta de sol amb vistes a l'illa de Sumbawa. Albert Pedrol, cofundador de la llibreria Altaïr, recorda el moment especial viscut en aquesta platja de la petita illa d'Indonèsia: "És una posta de sol conradiana, romàntica i literària: petites barquetes de pescadors amb balancí contrasten, absolutament negres, contra el daurat del mar quan el sol va baixant. I tu ets allà, prenent-te una cervesa: una sensació indescriptible".

Jorge Wagensberg

Wagensberg ha recorregut mig món en la seva tasca de divulgació científica. No s'ha volgut perdre la festa del Cap d'Any a la platja de Canoa Quebrada, a la costa atlàntica del Brasil. Milers de persones s'hi reuneixen l'últim dia de l'any per veure el sol fondre's al mar. Una escena que es fa estranya per als catalans, acostumats a veure la posta de sol a la muntanya. "La platja té una gran duna, on la gent espera fins que es pon el sol i celebren amb un gran aplaudiment l'últim raig de llum que s'amaga a l'aigua".

Andoni Canela

"Era a Ilulissat, una petita població per sobre del cercle polar àrtic, envoltada de glacials. Era mitjans de setembre i anava amb un amic israelià, preparat per veure una aurora boreal, amb una pizza i una ampolla de vi", recorda Andoni Canela, que ha recorregut els cinc continents fotografiant glaceres, oceans, selves tropicals, deserts i volcans. "La posta de sol no s'havia acabat encara, amb el cel net de núvols, encara vermellós, quan va començar una aurora boreal de tons blavosos i violetes".

Kilian Jornet

Per a algú que ha corregut per les muntanyes més tècniques d'Europa, l'Àfrica, Amèrica i Oceania, és molt difícil triar la millor posta de sol. "He tingut la sort de viure postes de sol increïbles: al Kilimanjaro, a l'Amèrica Llatina, al cim del Montblanc...", diu l'alpinista i atleta català establert als Alps, Kilian Jornet. "Però em quedo amb una posta de sol que va ser especial per la gent amb qui la vaig compartir. Va ser el Cap d'Any del 2011, en un petit xalet dels Alps. Després de sopar, vam agafar els esquís amb la meva mare i un amic i vam pujar mil metres de desnivell per veure la posta de sol i esperar fins al final de l'any". Recorda que el va impactar el contrast de la quietud del cim ("De vegades el silenci és el millor que dóna la muntanya"), davant del Montblanc, amb els focs artificials i el ressò de la festa a Ginebra i Chamonix.

Xavier Moret

En el seu blog destaca 222 llocs del món (dels 5 continents) on li agradaria tornar. De totes les postes de sol que ha vist pel món, Xavier Moret es decanta per la de l'illa de Kubu, a Botswana. "És una illa rocosa envoltada d'una immensa plana blanca que molt rarament s'omple d'aigua. Es considerada sagrada, un lloc màgic, i l'únic que hi creix són una seixantena de baobabs enormes, de branques recargolades, que amb la llum de la posta sembla que es multipliquen i es transformen en una mena de fantasmes atàvics", recorda. Una de les meravelloses postes de sol africanes.

Benedetta Tagliabue

Vinyes i posta de sol, en un racó de la Toscana Minore, la que s'escapa dels grans centres turístics. És el consell de l'arquitecta d'origen italià que fa més de vint anys que viu a Barcelona i que ha signat edificis tan emblemàtics com la seu de Gas Natural, el mercat de Santa Caterina i el Parlament d'Edimburg. Benedetta Tagliabue té gravada a la retina la posta de sol entre les vinyes prop de Montalcino, a la regió de Siena: "En qualsevol lloc, davant de petits turons i encara millor prop d'un petit llac, la quietud i el paisatge són impressionants". La campagna nord-italiana, propera i desconeguda, té cops amagats.

Marc Serena

Quan va fer 25 anys va decidir viatjar a 25 països del món per conviure a cada lloc amb un jove de la mateixa edat. Si ha d'escollir una posta de sol d'aquest periple es queda amb la de Busuanga, una de les 7.000 illes de les Filipines, que descriu en el seu llibre La volta dels 25 (La Magrana). "Vaig sortir a pescar amb el Riki i el Renante. Anàvem amb una barqueta molt fràgil però l'experiència va ser brutal. El sol es va pondre quan nosaltres ja estàvem lluny de la platja, entre dos illots, en aritmètica perfecta. Pràcticament no vam parlar, jo no sé tagàlog i ells no saben gaire anglès, però no calia!"