Aznar té tota la raó

Quan pensàvem que a la campanya de les europees li faltaria tall, ai las, el gran ideòleg mundial, José María Aznar, ens regala un gran argument de debat. Ei, i sobre la mateixa essència de la Unió Europea. Que oportuns que són els oracles, oi? Aznar sosté que hem d’estar alerta per les “pulsions desintegradores” que amenacen el futur de la UE. Quanta raó. I quant de mèrit que un nacionalista com ell faci autocrítica. És la sort de no patir la pressió del dia a dia del poder.

Efectivament, ara mateix aquesta és la qüestió. En un món de blocs potents (els EUA, la Xina...), Europa només sobreviurà si està unida. I ara no ho està. Per què? Doncs perquè, com molt bé apunta Aznar, hi ha una “pulsió desintegradora”. La dels grans estats com Alemanya, França, la Gran Bretanya (sobretot) i, naturalment, Espanya, que no volen cedir la seva autèntica sobirania nacional. Sí que fan passos cap a una certa unió d’interessos econòmics (l’euro n’és un exemple), però el nacionalisme identitari de tots ells frena qualsevol intent de construir (de veritat) una sola Europa política i social. Exemples? Bé, només cal recordar el desembre del 2003, quan Aznar va bloquejar el text de la primera Constitució europea perquè no li agradava el sistema de majories triat per prendre les decisions conjuntes. ¿Vol més “pulsió desintegradora”? Tot i que com a concepte desintegrador (i amb una pulsió desfermada), tampoc està malament el que tan repeteix l’unionisme radical, consistent a dir: “Si un contribuent net com Catalunya és independent, sortirà de la UE”. Noi, això sí que és apostar per una Europa integradora.