Terezin (Theresienstadt) va passar a la història no pels centenars de milers de jueus que van morir en aquest camp de concentració txec o de camí a Auschwitz. La seva particularitat és haver servit d'escenari per a un documental de propaganda nazi. Un projecte nascut de l'èxit de la visita prèvia d'un comitè de la Creu Roja , convidat a observar les bones condicions de vida d'un gueto autogestionat per jueus prominents, molts intel·lectuals i artistes que van aconseguir mantenir viva una rica activitat cultural. Per als uns, l'última salvació, per als altres, una prematura condemna.
Juan Mayorga es va inspirar en aquest episodi de l'Holocaust per a la seva extraordinària Himmelweg [Camí del cel], una dura reflexió sobre la ficció i la realitat. Sobre la covardia de qui ha de traspassar el vel de l'engany i no ho fa, sobre la crueltat de qui està obligat a triar la destinació dels seus companys, sobre el cinisme de la civilització, sobre els que utilitzen la cultura per adornar el seu poder absolut. Un text que fa una de les preguntes del segle XX: ¿la cultura ens va salvar de l'horror?
Raimon Molins dirigeix i protagonitza -mai més ben dit-, un muntatge que esprem tot el sentit profund del text, amb solucions, com la incorporació de les titelles bunrake , que visibilitzen la colpidora metàfora que conté el drama. Només caldria qüestionar la notable diferència entre la qualitat de la seva actuació -un comandant que provoca autèntica por per la seva espiral de deliri com a creador- i la dels seus dos companys d'escena, incapaços de respondre a la talla tràgica que demanen els seus personatges.
