Per què has fet Escampa la boira?
Tenia moltes ganes d'utilitzar la paraula per denunciar el que estem vivint en l'actualitat. Jo crec que un artista ha de tenir uns ulls crítics amb el que l'envolta. I aquest cop he necessitat la paraula. En el disc anterior vaig fer servir els instruments, com la majoria de vegades, i aquest cop he passat al format cançó justament per això, per poder expressar amb la paraula el que amb els instruments no puc expressar.
Què vols explicar amb la boira?
La boira em distorsiona la realitat, i aquesta distorsió no m'agrada i procuro escampar-la. Deixo enrere una mica la Mediterrània, m'endinso en l'urbs i intento fer un retrat d'aquesta realitat per finalment obrir els ulls i veure-hi mínimament clar. I què suggereixo? Com sempre, l'amor per dissipar la boira. Per mi l'amor és essencial per poder lluitar contra la injustícia social, contra la incompetència d'alguns polítics. ¿El disc es mou entre la llum i la foscor conscientment?
Les cançons són una mica com els quadres de Friedrich: tenen una part fosca però també una part lluminosa. Aquesta dualitat m'interessa molt, i tot el disc està ple de foscor i alhora de llum, i al revés.
Musicalment, a més de l'aire mediterrani, hi ha una connexió amb el folk nord-americà.
Utilitzo un llenguatge determinat per expressar les coses que em remouen, i en aquest disc no m'hauria servit ni la música tradicional, ni la clàssica ni el jazz. He fet servir la cançó i això connecta inevitablement amb el folk nord-americà. Però també hi ha instruments mediterranis com el laghouto.
Com serà el concert de demà?
Bàsicament farem el disc. Tocaré amb el Miquel Àngel Cordero, que és la meva mà dreta, el guitarrista Quim Ramos i el Roger Soler, un bateria que vaig conèixer tocant amb la Franca Masu.
