Lauren Mayberry: “La misogínia l’hauria de perseguir la societat, no la llei”

BarcelonaLauren Mayberry és la cantant del trio de pop sintètic Chvrches, que presentarà avui al Primavera Sound el seu disc de debut, The bones of what you believe (2013). El grup s’ha fet famós a la xarxa, però l’escocesa ha hagut d’aixecar la seva veu contra els comentaris masclistes que rep, com moltes dones, a internet.

Comenceu la gira al Primavera Sound. Coneixes el festival?

Sí, hi he estat un parell de vegades, el 2009 i 2011, em sembla. Recordo que vaig veure Low, Caribou, PJ Harvey… Venir a aquest festival significa molt per a nosaltres, perquè hi hem estat abans fins i tot que existíssim com a grup.

Ets periodista. Encara escrius?

Ajudo en una pàgina web d’uns amics, però fora d’això fa temps que no he treballat com a periodista. Abans escrivia sobretot sobre artistes o cineastes per a pàgines web i revistes i també vaig treballar d’ajudant de producció per a una productora de cinema i televisió.

Vau formar el grup el 2011 i ara teniu un èxit notable. ¿Ha anat tot molt ràpid per a Chvrches?

Entenc que pugui semblar-ho, però ens ha costat molt. Vam començar a fer el disc fins i tot abans de tenir un contracte, de manera que manteníem les nostres feines i havíem de gravar els caps de setmana. La meva sensació és que ha sigut un procés llarg i que gairebé no hem tingut ni un respir.

Us esperàveu l’èxit que teniu?

No pots dir mai què passarà. Fer el disc era el nostre únic objectiu i estem contents que la gent hi hagi respost tan bé, però quan acabem aquesta gira tornarem al nostre estudi de Glasgow i pensarem què volem fer a partir de llavors, sense tenir gaire en compte què és el que la gent vol o espera de nosaltres.

¿Penses que sense internet us hauria costat més arribar al públic?

Sí, esclar, com a molts altres grups. Ara no necessites passar pels antics processos amb els quals els grups es donaven a conèixer, no cal que et coneguin al teu país si tens suport en algun altre lloc. Nosaltres vam tenir la sort que ens van començar a anar bé les coses al Regne Unit, a Europa i als Estats Units alhora.

Internet també té un costat fosc. Vas tenir força repercussió amb un article a The Guardian sobre els comentaris misògins que reps.

Sí, a internet hi ha gent meravellosa, però també hi ha idiotes. Hi ha moltes coses que la gent diu a la xarxa que no dirien mai en una situació normal. És estrany que la gent es comporti d’aquesta manera.

Quina solució hi veus? ¿Potser que algú altre filtri els comentaris ofensius per protegir-te?

Sí, però això voldria dir canviar la teva manera de viure perquè hi ha gent que va per la vida ofenent o que es comporta de manera poc apropiada. Estic segura que si anessin pel carrer d’aquesta manera algú els diria: “Ep, això no es pot fer, no t’hauries de comportar així”. Però no anar a certs llocs o no fer certes coses perquè no et diguin segons què… Potser és que no em fa por, però que no em faci por no vol dir que no em dolgui.

¿Creus que aquests missatges haurien d’estar perseguits per la llei?

No ho sé, la llibertat d’expressió és molt important i penso que és complicat regular-la a internet. Però és una qüestió social, la misogínia és una cosa que hauria de perseguir la societat, no la llei.

¿Has patit la misogínia a la vida real per ser la cantant d’un grup?

Sí. He tocat en grups durant deu anys i normalment m’ha envoltat gent meravellosa, però quan esperes que t’obrin la porta d’una sala per descarregar el material es pensen que ets la nòvia d’un membre de la banda, encara que siguis tu qui hagis estat conduint el bus. No és directament ofensiu, però són situacions d’aquestes.

¿Votaràs en el referèndum per la independència d’Escòcia?

Sí! Però no em faràs dir què votaré, ho sento [riu]. Penso que és una opció personal i defenso que tothom voti el que vulgui votar.