Projecte Mut aprofundeixen en "el folk dels quatre vents"

Barcelona.Els eivissencs Joan Barbé i David Serra, tots dos ex-Statuas d Sal, es plantegen Projecte Mut com un camí on és "més estimulant buscar que trobar". Ho diu Barbé, que d'aquesta manera explica per què el grup és "un projecte que no para de canviar", tot i que manté una "coherència" basada en el que ells mateixos anomenen "folk dels quatre vents", i que aquesta setmana escamparan en directe: demà a Reus (Toman Music Club), divendres a Salt (La Mirona) i dissabte a Barcelona (Bikini).

Musicalment, aquesta coherència sona sobretot a folk eivissenc i a música cèltica. El primer els porta a altres sonoritats mediterrànies i la segona els proporciona viatges transatlàntics. "Toquem diferents estils, però ens interessa mantenir la identitat i la sonoritat folk", diu Serra. En la construcció de la identitat hi ha una innegable consciència illenca. "Som d'un lloc petit, però tenim cultura pròpia, balls propis i cantades i instruments propis. Aquest punt nostre tan eivissenc ens fa singulars", assegura Serra. Tanmateix, Projecte Mut no és un grup tradicionalista. De fet, mantenen una pulsió pop que és més evident que mai en el nou disc, Col·lecció de satèl·lits , el primer que editen amb el segell barceloní La Buena Aventura Musical després de Poèsica (2009) i Corda i poal (2011).

Les dues realitats de l'illa

La coherència també és present en les lletres de les cançons, que des del principi combinen textos propis amb adaptacions de poetes eivissencs. En el nou disc n'hi ha de Joan Pau Giné, Ben Clark, Jordi Marí, Maria Teresa Ferrer i Marià Villangómez. D'aquest últim adapten el poema L'hort en una cançó que és una de les cinc finalistes del sisè certamen Terra i Cultura, Premi Miquel Martí i Pol. " L'hort és el nostre homenatge a Marià Villangómez en el centenari del seu naixement", recorda Serra.

El joc entre textos propis i poemes d'altres també els permet establir diàlegs entre cançons. A Col·lecció de satèl·lits van seguides Que mos donin , escrita per Serra, i Illa , de Ben Clark. Són la cara i la creu d'Eivissa. "Mostren dues realitats molt diferenciades. En una parlem del turisme dels mesos d'estiu, que són una bogeria. L'altra és sobre una Eivissa més rural i més real, la de la gent que vivim allà i que en tenim una altra percepció", explica Serra. Ni ell ni Barbé neguen l'existència de l'illa de "les discoteques". "El problema és que quan vas fora no et pregunten per la cala Bassa o per les festes de Santa Gertrudis, sinó per Pacha o Amnesia. Esclar que les discoteques formen part de l'illa, però hi ha una altra part que a algunes persones o institucions no els interessi que es vegi", diu Barbé.

Serra i Barbé sí que són transparents en les seves influències. Després de sis anys tocant en directe una versió de World freak show ,del grup anglès de folk-rock The Levellers, per fi l'han inclòs en un disc. De la mateixa manera, han apropat al seu univers Misirlou , una cançó grega que va popularitzar Dick Dale i que Quentin Tarantino va incorporar a la banda sonora de Pulp fiction . "Nosaltres l'hem personalitzat amb un toc àrab", diu Serra.