CracòviaAnna Sawicka (Bialystok, 1957) va aterrar l’any 1994 a la Barcelona postolímplica per un lectorat de tres anys i amb unes nocions més aviat sumàries de Catalunya i la seva llengua. Iberista de formació, va acabar estirant l’estada encara dos anys. Dues dècades després, parla la llengua de Verdaguer, i, sobretot, la de Jaume Cabré, més bé que la majoria dels barcelonins. Wyznaje ( Jo confesso ) es va convertir l’any 2012 en un bestseller. Un fenomen editorial que ha reportat a la seva traductora tants elogis com sacrificis personals per compatibilitzar la tasca docent a la Universitat Jagiellonska de Cracòvia i el seu vessant de traductora accidental, cada cop menys accidental. Tot i viure a 2.000 quilòmetres de la ciutat dels prodigis (també ha traduït la novel·la de Mendoza), la realitat catalana d’ahir i d’avui no li és gens aliena.
Amb 50.000 exemplars de Jo confesso venuts i l’expectació per Les veus del Pamano, traduïda aquesta tardor, ¿l’èxit de Cabré no té precedents a Polònia?
Cabré és l’autor català més llegit de tots els temps a Polònia. També és la primera vegada que una editorial aposta fort per un autor català. Una sensibilitat que potser no es va tenir amb altres obres anteriors. Vaig traduir al polonès El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada. Tenint en compte que el camp de concentració és a 40 km de Cracòvia, en podrien haver portat a la botiga del museu. Però el llibre va desaparèixer sense deixar senyals.
Com va entrar en contacte amb l’obra de Jaume Cabré?
Vaig conèixer l’autor personalment quan treballava de becària a l’Institut Ramon Llull. Des de llavors sé que és una persona molt implicada amb la tasca dels traductors, sempre disposat a ajudar-nos.
¿Cabré demana que li llegeixin en veu alta fragments en les llengües traduïdes, tot i no conèixer-les?
No només això, sinó que em va inspirar un mètode de revisió que ara faig servir de manera gairebé sistemàtica. En el cas de Les veus del Pamano, em vaig llegir en veu alta a mi mateixa tota la novel·la, una pràctica que ajuda, i molt, a accelerar les correccions. Així es detecten amb més facilitat les repeticions de mots, es poleix la naturalitat del text i m’estalvia temps a l’hora de corregir.
Jo confesso té 800 pàgines, i Les veus del Pamano, més de 600. Com emprèn la traductora un encàrrec d’aquesta volada?
Jo confesso em va portar prop d’un any de feina. Una vegada tinc el primer esborrany, faig una impressió dels textos traduïts, els deixo reposar i, al cap d’un temps, els torno a revisar per detectar-ne les imperfeccions. Procuro llegir-me’ls a mi mateixa o a alguns companys perquè la lectura sigui més natural. S’ha de tenir present que la màxima dificultat de l’obra està en la seva estructura. Hi ha motius que es van repetint amb petites modificacions, i és molt important tenir al cap sempre aquests detalls.
I sense diccionari de consulta. ¿En quina situació està el projecte del Diccionari català-polonès?
A Poznan fa deu anys que hi treballen, desconec quina és la situació actual. Quan tinc dubtes, procuro demanar consell als meus amics i col·legues catalans. El fet de no disposar d’un diccionari homologat dificulta, òbviament, la nostra feina. És difícil trobar equivalents assenyats. En última instància, tenim l’autor per demanar-li el parer sobre algun mot o passatge que no tenim clars.
¿Des de quan hi ha interès, en general, per la literatura catalana a Polònia?
Podem dir que el primer katalonista (en polonès aquest terme no té connotació política, sinó filològica), el nostre pare espiritual, va ser Edward Porebowicz (1862-1937). Durant el viatge pel sud d’Europa, es va interessar pel català, va conèixer Jacint Verdaguer en persona i va fer les primeres traduccions acurades. Va ser deixeble del filòleg francès, katalonista també, Albert Savine.
Com a filòloga, què és el que més l’atreu de la llengua catalana?
No t’ho sabria concretar. Sóc una enamorada de la llengua i la cultura catalanes. Crec que teniu molta obra digna de ser coneguda arreu. M’interessa molt el teatre que es fa a Barcelona. Procuro anar-hi un cop a l’any; el Teatre Lliure o la Sala Beckett són llocs de visita obligada. Et puc dir que m’hi vaig començar a interessar de debò després de llegir els contes de Pere Calders. Em van fascinar les seves estructures mínimes.
Quins autors coneixen els catalans de la literatura polonesa contemporània?
Crec que, en general, la literatura polonesa és força més coneguda a Catalunya que no a l’inrevés. Evidentment, els premis Nobel, com Czeslaw Milosz i Wislawa Szymborska, però també altres de més actuals com Adam Zagajewski, Ewa Lipska, Jacek Dehnel, Tomek Tryzna, Olga Tokarczuk i Zygmunt Bauman.
I què em pot dir de la influència mútua Polònia-Catalunya?
Ara que hi penso, no conec cap literat, però sí un dramaturg. L’antic director del Teatre Lliure de Gràcia, Fabià Puigserver, fill de republicans emigrats, va viure molts anys a Polònia. També convé esmentar el poema de Carles Pi i Sunyer Le s dues verges negres, escrit el 1939, quan vivia a Londres, motivat per la invasió alemanya de Polònia. Hi recrea una llarga conversa entre les dues morenetes, la de Montserrat i la de Czestochowa.
Cabré, Auster i Akunin, al Conrad Festival de Cracòvia
Fòrums, ressenyes a dojo, actes promocionals, e-books amb Cabré com a descàrrega reclam… L’escriptor català torna a fer diana en el lletraferit polonès amb la recent publicació de Glosy Pamano ( Les veus del Pamano ), novel·la que en català va ser publicada el 2004 i que només en la seva llengua original va vendre més de 100.000 exemplars, als quals se n’afegeixen desenes de milers més després de l’enorme èxit de la traducció alemanya, que va arribar coincidint amb la Fira de Frankfurt del 2007. Després de l’èxit de Wyznaje ( Jo confesso ), l’editorial Marginesy torna a jugar la carta Cabré. Senyoria ja demana hora a tallers per a l’any vinent. A finals de l’octubre el novel·lista prendrà part a les trobades literàries del Conrad Festival 2014 de Cracòvia, que recorda la figura del polonès Joseph Conrad. L’acompanyaran escriptors d’anomenada mundial, com el nord-americà Paul Auster i el rus Borís Akunin, creador d’una popular sèrie de novel·les policíaques.
