MadridTenia 22 anys. Era hivern, estava d’Erasmus a Àustria i va decidir escriure una peça per a orquestra. Joan Magrané (Reus, 1988) és conscient que és una rara avis : es passaria el dia llegint poesia, li agrada escriure a mà i escoltar música antiga, però alhora va impulsar un grup a Facebook que ja aplega més de 3.000 compositors d’arreu d’Europa. Forma part d’una generació poc escoltada, la de joves creadors de música clàssica contemporània, una etiqueta que creu que els ha fet més mal que altra cosa. Però el seu talent es veia reconegut ahir a Madrid per una generació que li dobla l’edat. L’Orquestra de Radiotelevisió Espanyola va interpretar per primer cop la seva opera prima en gran format: Secreta desolación. Es tracta d’una col·lecció de timbres aguts de 12 minuts on la percussió -s’ha format en timbales i piano a l’Esmuc- té una rellevància molt important. Inspirada en un poema de José Ángel Valente, Serán ceniza, l’obra s’ha endut el XXXI premi Reina Sofia de Composició Musical, atorgat des del 1982 per la Fundació de Música Ferrer-Salat. Tant el president del patronat, Sergi Ferrer-Salat, com la reina Sofia van ser presents ahir a l’estrena al Teatro Monumental de Madrid.
Un mèrit per partida doble
El mèrit de Magrané és doble. Primer per haver conquerit un guardó d’aquestes característiques -que se l’han endut els tres mestres que recorda amb més estima, Mauricio Sotelo, Ramon Humet i Agustín Charles-, però també per haver aconseguit tornar a Catalunya el premí després de dos anys seguits en què els guanyadors eren compositors coreans. Magrané viu a París, on estudia el màster en composició del CNSMD. Al novembre, però, torna al Lliure amb Dido Reloaded / Go, Aneas, go!, una “òpera líquida de cambra”.
