Francesc Boix, el fotògraf que va retratar l'extermini nazi

Boix va sostreure milers d'imatges del camp on estava pres

Només tenia 14 anys quan Francesc Boix (Barcelona, 1920 - París, 1951) va entrar a treballar d'aprenent a la casa de fotografia Romagosa. El seu pare li havia despertat l'interès per aquesta afició des de l'estudi que tenia a la rebotiga d'una sastreria al Poble-sec. La precocitat, juntament amb la intel·ligència i un caràcter optimista amb punts de rauxa -o valor, segons com es miri-, com va descriure Montserrat Roig a Els catalans als camps nazis , van convertir-lo en un fotògraf crucial per documentar la història del segle XX.

Amb 16 anys va treballar a la revista Juliol de les Joventuts Socialistes Unificades. En una foto apareix amb Gregorio López Raimundo; llavors no intuïa que acabaria compartint engrunes a Mauthausen amb el seu germà Joaquín. A finals del 1937 es va incorporar a la 30a Divisió, on va fer fotografies des de la zona del front d'Aragó al Segre. Tota aquesta obra primerenca de Boix era absolutament desconeguda i la Comissió de la Dignitat la cedirà a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Després de la derrota republicana va emprendre el camí de l'exili. Tenia 19 anys. Va passar pels camps de Sèt-fonts i Vernet d'Ariège i es va integrar a l'exèrcit francès en una companyia de treballadors. El 1940 les tropes alemanyes el van capturar. El seu destí va ser un camp de presoners primer i després el camp d'extermini austríac de Mauthausen. Hi va entrar el 27 de gener del 1941 i va rebre el número 5185. Li va salvar la vida el seu ofici: es va integrar a l'Erkennungsdienst, l'oficina d'identificació de presos. Amb una Leica de les SS va retratar oficials i arrestats a les portes de la mort; essencialment, la barbàrie quotidiana. Com que allà el més probable era morir, juntament amb companys republicans van ordir un pla per fer saber al món què passava dins les filferrades. Amb el fotògraf tortosí Antoni Garcia Alonso, que treballava a la mateixa oficina, van amagar i sostreure en secret fins a 20.000 fotos i negatius, que van guardar membres de la resistència. Quan el camp va ser alliberat, Boix va poder documentar-ho. Totes aquestes imatges i el seu testimoni van servir de prova als judicis de Nuremberg i Dachau. El documental Francesc Boix. Un fotògraf a l'infern (2000) de Llorenç Soler va recuperar la seva gesta i també Benito Bermejo al llibre Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen (La Magrana / RBA). Aquest és el títol amb el qual Francesc Boix ha passat a la història.

La tomba, a punt de desaparèixer

La família Boix mai va saber què havia sigut del noi. Les cartes que els escrivia eren superficials. Va treballar en publicacions comunistes, com L'Humanité ,i va morir el 4 de juliol del 1951, arran de la mala salut que arrossegava des del camp. A casa seva ni tan sols van saber on estava enterrat. De fet, els familiars acaben de rebre una notificació francesa que els anuncia que s'acaba la concessió administrativa de la seva tomba. Si no es renova, tiraran les restes a la fossa comuna.

Més continguts de