BarcelonaEl Museu de la Música, dirigit amb tant rigor com entusiasme per Jaume Ayats, organitza l’exposició Les músiques dels 1714s, que es pot visitar a la Sala 2 de L’Auditori de Barcelona fins al 19 d’octubre. “Fins ara el 1714 l’hem explicat a partir dels fets, i ara volem fer arribar les emocions i les actituds de l’època”, diu Ayats. Això implica desenvolupar un projecte expositiu que expliqui com “el record del mite ens ha transformat fins avui com a construcció col·lectiva”, afegeix.
El resultat és un viatge a una època de canvis en tot l’àmbit europeu que també van afectar la música; per exemple, en el refinament dels instruments d’acord amb la moda francesa i l’ús propagandístic de la música.
La primera part de la mostra recorda els canvis en els balls amb vídeos en què el grup Xuriach recrea diferents coreografies en espais històrics. Una de les sorpreses és la confirmació del prestigi dels lutiers barcelonins del carrer dels Corders, responsables de les cordes conegudes en el món anglosaxó com a catlins. Un altre descobriment són els Goigs a la Mare de Déu de la Llibertat, dedicats a una Mare de Déu de la capella de Marcús a qui es demanava protecció l’any 1714 i utilitzats com a “gènere de resistència”.
L’exposició segueix un discurs cronològic enriquit amb context històric i detalls com ara que bona part dels músics de la Coronela eren de la comunitat gitana de Barcelona o que molts dels músics de la cort barcelonina de l’arxiduc van fer carrera després a Viena. A l’enriquiment hi contribueixen elements audiovisuals que ajuden a entendre per què algunes músiques del segle XVIII, que es van mantenir en la tradició popular, es van recuperar durant la Renaixença i van contribuir a la construcció del mite.
El camí de Les músiques dels 1714s passa també per l’exili del 1939 -quan en alguns camps de refugiats francesos i en els vaixells amb què anaven a Mèxic es van crear grups corals- i per la Nova Cançó, i arriba al so de les manifestacions de les últimes Diades.
