ONZE DE SETEMBRE
Efímers 11/09/2017

La Diada mostra l’independentisme a punt per mobilitzar-se per l’1-O

Un milió de persones inunden Barcelona per sisè any consecutiu en un clam pel referèndum

4 min
La Diada mostra l’independentisme a punt per mobilitzar-se per l’1-O

BarcelonaSis anys després, a les portes del que sembla un pas definitiu per al Procés, l’independentisme va tornar a respondre al carrer. La manifestació de la Diada, a 20 dies de l’1-O, va servir per constatar que el sobiranisme civil està a punt per mobilitzar-se quan se’l crida, en uns dies que es preveuen decisius per al referèndum. Un milió de persones van inundar els carrers de Barcelona en un clam per la consulta, un nombre d’assistents que la Delegació del govern espanyol va rebaixar fins als 350.000. Més enllà del ball de xifres, la imatge que va recórrer el món va tornar a ser el centre de la ciutat col·lapsat per estelades. Tot, amb una imatge cívica, pacífica i festiva, que desmentia que el Procés viu amb tensió als carrers la recta final.

Tot i que la coreografia no va brillar com altres anys -es complica a cada Diada-, el missatge va arribar nítid: l’independentisme serà al costat dels partits i respondrà l’1 d’octubre. “Junts som invencibles. És l’hora de la gent, és la nostra hora”, va proclamar Jordi Sànchez, president de l’ANC.

La cita venia precedida per la pressió en tots els fronts de l’Estat per frenar el referèndum. I la resposta serà, previsiblement, la mateixa. No només l’executiu espanyol va menystenir les xifres de participació, sinó que avui el Tribunal Constitucional obviarà el clam de la Diada acceptant a tràmit els recursos contra la llei de transitorietat i, per tant, suspenent-la automàticament. També serà protagonista el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, citat a trobar-se amb la fiscalia -juntament amb els responsables de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil- perquè se li comuniquin les ordres de cara a l’1-O. És la maquinària de l’Estat per frenar el referèndum tot i la força de l’independentisme al carrer.

Això empeny el Govern, que ha promès actuar al marge del que diguin els tribunals espanyols. “La gent té ganes de votar i el compromís de l’executiu és que ho facin -va emfatitzar Carles Puigdemont-. Amb aquesta actitud no podran ni fiscals, ni jutges, ni guàrdies civils”, va afegir. El president espera que el clam del carrer serveixi perquè la Moncloa canviï d’opinió, i està disposat a escoltar una oferta de Mariano Rajoy: “Fins a l’últim minut hi ha temps per al diàleg”, va prometre. Una crida no exempta de realisme, després de veure com sis anys de manifestacions independentistes no han servit per trobar un marc de diàleg amb el govern espanyol: “És difícil canviar la seva lògica de pensament únic”, va criticar.

La negociació no entra en els plans dels manifestants que ahir exigien votar l’1-O amb la convicció que a la sisena anirà la vençuda: “Hem vingut cada any i aquesta és la definitiva”, exposava la família Ripoll Roca a la manifestació. Era una frase repetida per diversos testimonis consultats per l’ARA. Els discursos de les entitats van anar a respondre l’anhel dels manifestants, insistint que, aquest cop, seria definitiu: “La Diada s’acaba però comença la campanya. No caiguem en provocacions”, va demanar Jordi Sànchez. “Serà la revolució de les urnes”, va proclamar per part d’Òmnium Jordi Cuixart, que va assegurar que el gest que “enderrocarà tots els murs del món serà el del vot”.

La Diada va estar marcada, també, per la pressió als alcaldes perquè posin les urnes. Hi ha una majoria d’alcaldes que han promès obrir els col·legis electorals -“No us fallarem”, va insistir la presidenta de l’AMI, Neus Lloveras-, però ciutats significatives com Barcelona o Tarragona no han respost al Govern. La capital negocia amb l’executiu, i Ada Colau va tornar a insistir que farà “tot el possible” per facilitar l’1-O, sense concretar si això vol dir que obrirà els col·legis. A Tarragona i Lleida, els alcaldes socialistes (Josep Fèlix Ballesteros i Àngel Ros) es van trobar amb protestes ciutadanes per negar-se a obrir els col·legis.

Queden vint dies per a l’1-O, durant els quals el Govern seguirà preparant el referèndum i intentant esquivar l’embat de l’Estat, i el govern espanyol s’aplicarà per frenar-lo. En el si de la majoria independentista hi ha dubtes sobre fins on està disposat a arribar l’Estat per evitar l’1-O, i si, un cop passada la Diada, iniciarà mesures més dràstiques que la simple activació dels mecanismes judicials. Sobre la taula hi ha la possibilitat de suspendre funcions al Govern -com, per exemple, la potestat del president per convocar eleccions- o de retirar competències. Les entitats sobiranistes, satisfetes per la manifestació d’ahir, estan alerta per si han de tornar a convocar la ciutadania i iniciar la “mobilització permanent”.

La Diada ha sigut un punt d’inflexió en la política catalana des del 2012, quan el clam de la ciutadania va portar Artur Mas a convocar eleccions anticipades amb el dret a decidir com a bandera. El Procés ha arribat en cada Diada a una cruïlla en què els ciutadans han demanat seguir endavant. Ara, a les portes de l’1-O, un milió de persones han parlat: respondran a la crida del Govern per defensar el referèndum.

stats