Com funciona el penis?
El programa de divulgació científica del canal 33, el Què? Qui? Com?, fent honor a la vocació de servei que ha de tenir una televisió pública, va dedicar l’espai a explicar el funcionament del penis. És el programa perfecte per a tots aquells professors d’escola i d’institut que hagin d’explicar als seus alumnes l’aparell reproductor masculí. Enlloc trobaran tanta pedagogia concentrada, tan ben il·lustrada i escenificada, sobre el penis. Tot just començar, el presentador, Jaume Vilalta, ens va donar un ensurt. La seva primera frase va ser: “Jo sóc un campió”. Queda clar que, a l’hora de parlar de penis, encetar així el discurs crea unes expectatives una mica alarmants en l’espectador. Falsa alarma. Va aclarir que ell era un campió igual que tots nosaltres: som fruit de l’espermatozou vencedor en la cursa per fecundar l’òvul. Superat el primer impacte, vam entrar en una consecució d’al·legories visuals que feien referència al penis, als testicles i a l’escrot: mànegues de jardí, globus, bosses i fins i tot un espanta-sogres. Plàtans de tota mida: els machos, els plàtans i els bananitos. I després ens especificaven: “Tots tres igual de nutritius”. Va bé saber-ho. També unes timbales i una ampolla de cava xarbotant per exemplificar un orgasme. Al plató van muntar una autèntica obra d’enginyeria. Un aparell reproductor masculí fet a base de canonades i dipòsits que seria la bogeria de qualsevol manyà. Al programa no hi va faltar la pregunta de si la mida importa i l’enquesta sobre què ha de mesurar un penis erecte. Vam assistir també al festival de sinònims de penis en una paròdia del Gran dictat. Si tu, estimat mascle lector, ets un dels que fas servir el substantiu germanet per referir-te a la teva eina, et suggereixo que només ho facis quan estigueu tots dos sols fruint de la vostra complicitat fraternal.
Vam descobrir històries increïbles, com per exemple l’origen de la paraula testificar : si bé alguns ara juren sobre la Bíblia, els romans ho feien agafant-se els testicles amb la mà dreta, oferint la seva virilitat com a garantia de la veritat.
L’espectador continua sent així de primari: davant de continguts vinculats amb la temàtica sexual, s’hi queda atrapat i s’enriola amb les explicacions. Sobretot perquè la tele, amb la divulgació, té l’habilitat de convertir un tema tabú en una mena d’escenificació teatral digna de Barri Sèsam. Al final del programa Jaume Vilalta ens va tranquil·litzar advertint-nos que el penis és un òrgan molt complex però que, per sort, funciona de manera molt intuïtiva. Sí, això ho havíem notat.
