Ara Premium 16/11/2015

El Govern vol els Mossos a les reunions policials estatals

Fernández Díaz només s’obre a millorar la comunicació entre cossos

R.t.
3 min
Nombrosos agents dels Mossos van participar ahir en controls a les carreteres per identificar possibles terroristes i es va reforçar la presència d’agents ARRO a la Jonquera, la Vall d’Aran i el Pertús.

BarcelonaLes crides a afrontar de manera coordinada la lluita contra el jihadisme a Europa són una constant aquests dies. El cert, però, és que en el si de l’estat espanyol no es dóna la coordinació necessària dels cossos estatals amb els catalans i els bascos. Almenys això lamenta el conseller d’Interior, Jordi Jané, que ahir va demanar des de Catalunya Ràdio que el Govern i els Mossos d’Esquadra puguin participar al consell específic per avaluar el risc d’atemptats i decidir el nivell d’alarma, integrat ara pel CNI, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional. “Seria bo i positiu que no només se’ns informi de què s’ha decidit, sinó que hi poguéssim participar, perquè nosaltres també tenim dades”, va apuntar Jané, que va afirmar que té concretats alguns àmbits de potencial risc, però va explicar que també hi ha uns 750 punts d’atenció policial especial.

La petició no va ser gaire ben rebuda pel ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, que va lamentar des de TV3 que, en un moment de commoció, es vulgui “entrar en disputes i baralles”. El ministre va assegurar que no està amagant informació a la Generalitat i va mostrar-se disposat a “millorar els mecanismes de coordinació” entre els cossos estatals i els Mossos, però sense que passin a formar part dels òrgans de coordinació d’àmbit espanyol. “Cadascú té el seu afany”, va lamentar el ministre català, que va defensar que el que decideix el Consell de Seguretat Nacional no és una alerta específica per a Catalunya, sinó per al “conjunt d’Espanya”.

Les relacions entre la Generalitat i Fernández Díaz en aquest camp, de fet, fa temps que són tortuoses arran de la reiterada tendència del dirigent del PP a vincular jihadisme i sobiranisme. A l’abril va afirmar diversos cops que era perillosa la manera com els independentistes integren immigrants, defensant que prioritzaven sumar-los al procés en lloc d’integrar-los de debò. Uns arguments que s’alimentaven per l’expulsió d’un dirigent de Nous Catalans -una entitat afí a CDC- acusat de ser proper al salafisme. A més, davant la notícia segons la qual la Policia Nacional va alertar a l’abril un grup de jihadistes que eren investigats pels Mossos -i va facilitar així que se n’escapessin alguns-, el ministre va etzibar sulfurat que la política antiterrorista “no es pot deixar en mans dels que no tenen el més mínim sentit d’estat”.

Sigui com sigui, Fernández Díaz va alertar ahir que hi ha un risc “singular” d’atemptats a Catalunya “per la seva situació geogràfica”, tot i que “el nivell és comú a tot Espanya”. De fet, va avisar que, tot i que des del 2004 no hi ha cap atemptat jihadista per la pressió policial, “algun dia ho aconseguiran, cal ser realistes”. Així, va recordar que només el 2015 s’han detingut 90 suposats jihadistes arreu de l’Estat. Amb tot, no creu que calgui apujar el nivell d’alerta antiterrorista del 4 al 5, el màxim, cosa que suposaria risc d’atemptat imminent i mobilitzar les forces armades. La Unió d’Oficials de la Guàrdia Civil, però, discrepa i denuncia que, si no es fa, és només per “la imatge incòmoda de soldats d’uniforme patrullant per les ciutats”.

Polèmiques policials al marge, els atacs a París van continuar sent ahir el nucli central dels discursos polítics. El president Artur Mas va enviar una carta a les principals autoritats franceses en què expressava el condol “en nom del poble català” i de la Generalitat, mentre el president espanyol, Mariano Rajoy, visitava la base militar turca d’Adana, des d’on va alertar que al món ningú “està lliure de l’amenaça terrorista”, que cal combatre amb unitat.

El Consell de la Pau de Podem

De fet, per reforçar aquesta unitat, Podem va enviar una proposta de set punts per constituir un Consell de la Pau amb l’objectiu de “reorientar l’estratègia de l’Estat davant el fenomen del jihadisme”. Crític amb el pacte antijihadista de PP i PSOE, el partit morat proposa crear un consell amb agents polítics i socials amb l’objectiu de buscar vies per tallar el finançament i abastiment de l’Estat Islàmic, donar suport a les forces democràtiques del món àrab, acabar amb la guerra a Síria i l’Iraq i protegir els refugiats, entre altres propostes.

stats