L'ÚLTIMA DICTADURA D'EUROPA

Bielorússia dóna l'esquena a les víctimes de Stalin

L'oposició recorda la repressió desafiant la persecució del règim

La Unió Europea ha prorrogat, un any més, les sancions contra Bielorússia per la falta de respecte del govern als drets humans dels seus ciutadans. Les sancions, aplicades per primera vegada el 2006, afecten 232 persones i 25 entitats, vinculades al règim d'Aleksander Lukaixenko, que fa dinou anys que és al poder. Els Vint-i-vuit també han actualitzat la llista negra de persones que tenen prohibit viatjar a la Unió Europea i que han vist congelats els seus béns.

La decisió es va fer pública aquest dimarts, el mateix dia que 22 persones eren arrestades per haver participat en un acte en record de les víctimes de la repressió en època de Stalin.

"Lukaixenko es considera el successor del règim soviètic", explica a l'ARA Hanna Xaputsko, una de les detingudes. Aquesta activista lamenta que Bielorússia és l'únic país de l'antiga Unió Soviètica on no es recorda, de manera oficial, les anomenades purgues estalinistes. L'oposició democràtica ho fa cada 29 d'octubre. Aquell dia del 1937 l'elit cultural del país -un centenar de personalitats- va ser executada. En honor seu s'organitza una marxa pels diversos indrets on es van produir execucions massives. El punt més emblemàtic és el bosc de Kurapati. Aquest diumenge l'oposició hi tornarà per commemorar el Dziadi, el dia dels difunts.

Kurapati està situat als afores de Minsk, la capital del país. Entre el 1937 i el 1941, un nombre encara indeterminat de persones van ser-hi executades per agents de la policia secreta soviètica.

Els cadàvers estan enterrats en diverses fosses comunes. Ho va desvelar l'historiador Zianon Pazniak el 1988, tot i que des d'inicis dels anys seixanta recopilava proves. "Si ho revelava abans, m'arriscava que destruïssin les tombes", explica a l'ARA des de Varsòvia, on viu exiliat. Pazniak va dirigir les primeres excavacions i manté que al bosc hi ha unes 200.000 persones enterrades. Altres estudis rebaixen la xifra a 7.000, mentre que l'historiador britànic Norman Davies assegura que els càlculs de Pazniak es queden curts.

El bosc es va convertir en el símbol de la lluita per la independència. La primera marxa en memòria del Dziadi va ser dispersada a cops per la policia. Diumenge no s'espera que hi hagi enfrontaments si bé Xaputsko no descarta "alguna detenció prèvia a la marxa".

Diverses organitzacions s'encarreguen del manteniment del bosc de Kurapati, convertit en un memorial popular. Més d'un centenar de creus (d'una alçada mitjana de dos metres) han estat erigides en record dels desapareguts. També hi ha una placa que va regalar el 1994 l'aleshores president dels Estats Units, Bill Clinton. Aquest és un dels objectius preferits pels vàndals, que, de tant en tant, provoquen destrosses, sense que les autoritats ho investiguin.

Negació històrica

El règim autoritari de Lukaixenko nega l'autoria soviètica de les matances i molt poques vegades n'ha fet referència en públic. L'administració posa entrebancs a les investigacions independents sobre les purgues. Els expedients només poden ser consultats pels familiars directes de les víctimes, després de superar un procés burocràtic exasperant.

"El règim de Lukaixenko és el resultat genealògic del KGB i fa tot el possible per destruir aquest lloc", assegura Pazniak. El 2001 l'ampliació d'una autopista amenaçava la integritat del bosc, però la mobilització popular, que hi va acampar durant mesos, ho va impedir. Ara és un complex d'oci el que amenaça la integritat d'aquest "lloc sagrat". Situat al llindar del bosc, de moment, s'hi instal·larà un restaurant per a 400 persones i una zona d'esbarjo per a nens. Les autoritats asseguren que cap tomba s'ha profanat durant les excavacions. Xaputsko explica que "les autoritats tenen més plans per acabar amb aquest espai, però la societat ho impedirà".

Més continguts de

El + vist

El + comentat