“Hi haurà un nou referèndum quan els escocesos vulguin”

BarcelonaJust un mes després del referèndum d’independència d’Escòcia, Stephen Noon, cap d’estratègia de la campanya Yes Scotland, ha aprofitat una estada a Barcelona per desconnectar uns dies a Montserrat. L’apassiona aquest indret on ha vingut a parar després de viure els anys més intensos de la seva vida: una llarga cursa contrarellotge per convèncer els escocesos que votessin sí al nou estat. La feina va donar cert fruit -en algunes enquestes- però el no es va acabar imposant a les urnes amb el 55% de suport, davant del 45% del sí.

Tot i perdre, la progressió del sí a les enquestes va ser espectacular…

Perdre no és desitjable però és esperançador el momentum i l’energia que hem creat a Escòcia. Han emergit moltes oportunitats i encetem una nova etapa per demanar més autogovern amb més suport i energia que abans.

Escòcia ha canviat per sempre?

Segur. Impressiona veure que, des del referèndum, ha crescut massivament la militància dels partits independentistes. Només el Partit Nacional Escocès (SNP) ha passat de 25.000 a més de 80.000 militants i les organitzacions proindependentistes continuen actives i són més fortes que molts dels grans partits britànics a Escòcia.

Quina va ser la clau per gairebé doblar el suport al sí en dos anys?

Vam crear un moviment de base genuí, que desprenia passió, confiança i energia. Vam arribar a tota la societat escocesa, amb una estratègia de gent que persuadia gent, de creixement progressiu. I vam aconseguir un bon to de campanya, que infonia confiança en Escòcia, una atmosfera de passió i optimisme sobre el futur.

Però al final es va imposar el no…

Els últims deu dies vam veure una campanya aclaparadora de l’ establishment, essencialment el govern britànic, que va posar tota l’atenció a Escòcia amb la complicitat del món econòmic i els mitjans de comunicació de Londres. Hi va haver una allau d’amenaces i alertes al costat d’una promesa de la campanya del no de donar més poders a Escòcia. Va ser una combinació extremadament poderosa.

Què en queda, d’aquella promesa?

La promesa va ser un error, ja que va crear unes expectatives difícils de complir. I molts votants del no ho van fer pensant en un increment substancial dels poders del Parlament escocès.

I si ara no hi ha més poders?

Hi haurà còlera i decepció. El Regne Unit està immers en una campanya electoral i resulta que els aliats pel no a Escòcia ara s’enfronten obertament. Hi ha el risc real que la promesa no es faci realitat. La desesperació es va apoderar d’ells els últims dies i van prometre molt més del que poden complir. Si no ho fan, s’obriran noves oportunitats per a la independència.

Hi haurà un nou referèndum?

Sí, hi haurà un nou referèndum quan els escocesos vulguin. Crec que el referèndum sobre la UE previst per al 2017 al Regne Unit és una bona oportunitat. Si Escòcia vota sí a la UE i la resta de britànics voten per marxar, el poble escocès haurà deixat clar el que vol, una Escòcia independent a dins de la UE.

Què va fallar en la campanya del sí?

Vam pensar que amb les xarxes socials i el contacte directe seríem més forts que els mitjans tradicionals. I ara veiem que hauríem d’haver penetrat d’alguna manera en aquests mèdia. Tampoc vam saber passar bé el missatge a la classe mitjana escocesa dient-los que, més enllà de la justícia social, amb la independència hi guanyava tothom. I no vam preparar prou els votants del sí per a l’envestida final de la campanya del no, els hauríem d’haver previngut dient-los: “Sentireu que diuen això o allò, però no és veritat, estigueu preparats”.

Quin consell donaria a la campanya del sí a Catalunya?

Sempre he cregut que per guanyar la independència cal un moviment social vibrant i poderós. I això a Catalunya ja ho teniu. Però no subestimeu l’estratègia de la por que farà servir la campanya del no. Vigileu les amenaces, les incerteses, les pors que es generen. Hi ha moltes coses que podeu aprendre del nostre fracàs. Segur que els governs de Londres i Madrid parlen i l’estratègia serà molt semblant.