Jesús Caldera: “Sembla més avorrit però hem d’oferir Solvència i moderació”
MadridJesús Caldera va ser un home clau en el relat del primer govern de Zapatero. Com a ministre de Treball i Afers Socials va impulsar, entre altres iniciatives, l’alça del salari mínim interprofessional i la llei de la dependència. Eren temps de bonança i podia lluir el seu perfil esquerrà. Després de la sortida de l’executiu, va ser responsable de l’àrea d’idees i programes del PSOE.
Està vigent la socialdemocràcia?
Els seus valors són més necessaris que mai. Una altra cosa és com els canalitzen els partits. El procés de desconstrucció de la desigualtat que s’inicia després de la Segona Guerra Mundial i que dura 30 anys -un procés que a Espanya va del 1977 al 2007- es basa inequívocament en valors socialdemòcrates. Ara aquest escenari, en què els treballadors han tingut la participació més elevada de la història en la renda nacional, s’ha detingut o fins i tot es reverteix. I els ciutadans busquen respostes polítiques perquè es torni a corregir.
Quina autocrítica han de fer els partits socialistes tradicionals?
A Espanya, el 1977 hi havia 9 milions de treballadors. El 2007, 21,5 milions i, entre ocupats, pensionistes i els que rebien una prestació per desocupació, gairebé 30 milions de persones rebien ingressos. Es pot dir que hi havia una renda universal. El repte és tornar-ho a aconseguir. Com demostra Thomas Piketty, el procés de concentració del capital i augment de les desigualtats és global. I si no hi ha una resposta global serà molt difícil corregir-ho. L’autocrítica és no haver aixecat la veu abans.
¿El PSOE no va fer massa cessions a la dreta quan va governar?
Jo no parlaria de cessions sinó d’insuficiències. ¿Es podia haver anat més ràpid en temes com la laïcitat? Sí, sens dubte, però tampoc són qüestions essencials que suposin una pèrdua de confiança en nosaltres. La part del programa que afectava la redistribució econòmica i social es va complir: en una legislatura el salari mínim es va apujar de 450 a 640 euros.
Podem els obliga a redefinir-se?
Jo no abjuro del passat. Les altres forces polítiques són molt respectables però el PSOE ha tenir una proposta de solvència i moderació. Ja sé que sembla més avorrit, però és l’única garantia d’èxit. Una alternativa basada en un idealisme extrem portaria a unes constriccions econòmiques brutals que perjudicarien les classes mitjanes. I jo lluito per una societat de classes mitjanes.
¿Veu factible tornar a reconnectar amb una majoria?
Crec que, en el fons, els ciutadans tenen clar que el relat d’aquests 30 anys que jo deia abans és el que ha anat millor a les famílies treballadores en la història. Ara bé, no podem vendre duros a quatre pessetes i hem d’explicar que això no és gratis. Cal exigir responsabilitat individual: garantir que qui s’esforça té recompensa i que el que no pot per raons objectives compta amb un model de protecció social complet.
¿Debiliten la proposta les imatges de divisió interna, com a Madrid?
En aquest cas dono tot el meu suport a l’executiva federal. La situació de la federació era ja insostenible i crec que el canvi de candidat tindrà efectes positius.
