L’enigmàtic destí de la gran herència de Lina Morgan
Després d’haver hagut de recollir ampolles i cartrons amb els seus germans per poder tirar endavant, Morgan no es despistava gens amb els diners i feia valer en cada contracte el seu èxit de públic
L’artista còmica i vedet Lina Morgan va debutar al teatre del seu barri, el de La Latina de Madrid, i no va parar de treballar fins que se’l va comprar. Una vida dedicada a la feina que va acabar la setmana passada, als 78 anys. Després d’haver hagut de recollir ampolles i cartrons amb els seus germans per poder tirar endavant, Morgan no es despistava gens amb els diners i feia valer en cada contracte el seu èxit de públic. Tant era així que en un dels seus programes més coneguts de la televisió, Hostal Royal Manzanares, es va arribar a embutxacar -tal com explicava ahir Vanitatis- 50 milions de pessetes per capítol. És a dir, que TVE li va pagar un total de 21 milions d’euros per protagonitzar els 70 capítols de la sèrie. Aquests guanys, sumats als sis milions d’euros que Antena 3 li va pagar per Compuesta y sin novio o la venda del citat teatre -per 7 milions-, li van servir per acumular una fortuna que fonts properes a l’artista haurien explicat que podria vorejar els 40 milions d’euros.
Però aquest ingent patrimoni -que inclou joies que no es va poder vendre en alguns mals moments perquè les joieries creien que no les podrien revendre, de tan cares- no té un hereu previsible. Distanciada de tota la vida dels seus nebots, Morgan no tenia ni parella ni descendència pròpia, cosa que convertiria en destinatari del seu llegat l’Estat si no hagués fet testament. No obstant, diversos mitjans rosa ja han apuntat que per la relació que unia l’artista amb el Padre Ángel -fundador de Mensajeros de la Paz- és molt possible que aquest sigui l’hereu, que hauria de fer obres benèfiques amb la suma obtinguda. Altres mitjans expliquen que qui s’endurà bona part d’aquest llegat és el seu xòfer, que portava 35 anys al seu costat i al qual la protagonista de La tonta del bote va designar com a tutor legal en els moments de malaltia en què va estar ingressada a l’UCI. En tot cas, qui no n’espera res és la família, a qui per voluntat d’ella no es va deixar entrar ni a la capella ardent ni al tanatori.
