ABANS D’ARA
Efímers 08/10/2015

Lo primer Congrés Catalanista

D’Almirall (Barcelona, 1841-1904) a La Veu de Catalunya (8-VIII-1880). Demà farà 135 anys que inauguraven el I Congrés Catalanista, reunit a Barcelona fins al 4 de novembre del 1880.

Valentí Almirall, ‘lo De Les Festes’ 1880
2 min
Lo primer Congrés Catalanista

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsSabem que està agitant-se un pensament que fóra de magnífiques conseqüències per al catalanisme. Se tracta de reunir en la nostra ciutat lo primer Congrés Catalanista. [...] Lo moviment catalanista és ja tan important, ha pres tan alta volada, té una vida tan exuberant que en la consciència de tots los que en sa marxa ens interessem està que ha ja arribat l’hora de fer alguna cosa més que fins ara, per medi de la unió de tots los esforços. [...] Sabem també que el Congrés, cas de realitzar-se, tindrà lloc a meitat del pròxim mes de setembre, prenent-hi part com a membres no sols los catalanistes de Barcelona, sinó de tot Catalunya i fins alguns de fora de Catalunya. Sabem així mateix que el Congrés discutirà temes importantíssims, i que sos iniciadors se proposen que d’ell ne surti l’organització d’un gran centre catalanista a Barcelona que, aliat amb los que existeixen a Catalunya que vulguin acceptar l’aliança, los serveixi a tots de punt d’enllaç. Se proposen també que el Congrés faci sentir clara i catalana la veu del nostre país en la qüestió de vida o mort de la unificació de codis, qüestió sobre la qual les veus que s’han sentit fins ara no són tan clares i terminants com desitja l’opinió pública en les nostres comarques. A més d’aquests temes, discutirà també lo de si convé fixar d’una manera general les tendències del nostre renaixement catalanista. [...] Dirigint-nos a catalans, inútil serà que els ponderem la immensa transcendència que pot tenir lo Congrés. De segur que a sa sola enunciació tots l’han compresa. Lo catalanisme és fill del gran moviment que des de fa alguns anys s’està operant en les nostres comarques. Avui ja quasi tothom escriu més o menys en català, avui ja comença algú a pensar i a obrar a la catalana. Demà serem tots los que de tals maneres escriurem i pensarem. Però, en l’organització del món modern, los esforços individuals representen poc, per molt que valguin, per poderosos que siguin. L’associació, la unió és la gran força que avui mou les societats. Mentre los catalanistes ens presentem com individualitats disgregades, poc aconseguirem que no sigui fer com ara manifestacions aïllades; lo dia que ens presentem com un tot, lo dia en què s’hagin establert llaços entre nosaltres, aquell dia lo nostre renaixement començarà a dar sos fruits. [...]

stats