La crisi dels mitjans ja suma a Catalunya 1.500 aturats
Només el 15% dels nous titulats treballaran com a periodistes tradicionals
Barcelona.A les llistes del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) hi ha apuntats 1.769 periodistes que busquen feina, dels quals 1.510 estan actualment a l'atur. Ho revela l'informe Nínxols d'ocupació per a periodistes. Crisi, oportunitats en el sector i necessitats de formació , que ha elaborat el grup de recerca Digilab de la Facultat de Comunicació Blanquerna - URL per al Col·legi de Periodistes i que es va presentar ahir a la seu d'aquesta entitat.
Segons aquest document, però, la demanda d'ocupació en el sector de la comunicació a Catalunya és encara més elevada, ja que hi ha "més de 3.000 persones registrades al SOC" que busquen feina en aquest camp com a opció prioritària, a banda de les que ho puguin fer pel seu compte. I tot plegat té lloc en un moment en què, segons el director de l'estudi, Josep Lluís Micó, el sector passa per una "situació delicadíssima", com ho exemplifiquen dues dades més que queden recollides a l'informe: l'any passat es van destruir 3.670 llocs de treball en l'àmbit de la comunicació al conjunt de l'Estat, i des de l'esclat de la crisi, l'any 2008, 6.271 periodistes han perdut la feina a Espanya només en el camp de la premsa escrita.
Malgrat això, cada any surten de les universitats catalanes 545 nous titulats en periodisme, una xifra que ha crescut lleugerament al llarg de l'última dècada -l'any 2000 n'eren 486- i que tot apunta que augmentarà encara molt més en els anys vinents, ja que el nombre de persones matriculades en carreres de periodisme i comunicació a Catalunya s'ha duplicat en deu anys: dels 1.245 estudiants que hi havia el curs 2000-2001 es va passar a 2.532 el 2009-2010. En realitat, la major part d'aquest creixement es va concentrar en l'últim any d'aquest període, quan el nombre de matriculats es va disparar de cop i va augmentar en més de 800 persones, en bona part a causa de la inauguració d'un grau de comunicació a la UOC. De fet, en l'última dècada el nombre de centres universitaris que ofereixen estudis en aquest camp ha passat de quatre a nou.
La conseqüència d'aquestes dades és que l'entrada dels nous graduats en periodisme al mercat de treball és cada dia més complicada. L'última Enquesta d'Inserció Laboral de l'Agència de Qualitat Universitària revelava que el 85% dels titulats el curs 2006-2007 estaven ocupats al cap de quatre anys -és a dir, el 2011-, la qual cosa representava un descens de set punts en relació amb l'enquesta anterior, referida als titulats el 2003-2004. L'estudi, però, adverteix que "cal esperar un descens molt fort d'aquestes xifres" en els últims anys, i remarca que dels graduats el 2011 un 66% treballaven al cap d'un any, però una quarta part ho feien en feines no relacionades amb el sector.
Periodistes fora dels mitjans
Fins i tot per als que trobin feina en l'àmbit del periodisme, però, l'informe presentat ahir adverteix d'un important canvi de paradigma: si entre els titulats l'any 2001 el 68% dels que van trobar feina ho van fer en mitjans de comunicació convencional -televisió, ràdio, premsa impresa o diaris digitals-, els pronòstics indiquen que entre les noves promocions aquesta proporció serà de només un de cada quatre dels que entrin al mercat laboral, és a dir, el 16% del total de persones que surtin de les facultats de comunicació de Catalunya.
Per Micó, aquesta situació és "paradoxal", ja que "en l'era de la informació un dels col·lectius que s'ha vist més desplaçat és el dels professionals de la informació". Però, tot i així, l'estudi que ell ha dirigit assenyala vies alternatives perquè els periodistes puguin introduir-se al món laboral amb feines que tenen una relació molt estreta amb la seva. Entre aquests nous "nínxols d'ocupació" hi ha, per exemple, la comunicació corporativa -amb les seves derivades en l'entorn digital, com poden ser els community managers -, el màrqueting o la gestió dels serveis d'alumni de les universitats -és a dir, els serveis orientats a les comunitats d'antics alumnes, cada vegada més habituals-, a més de l'emprenedoria i l'autoocupació.
En aquest sentit, Micó considera que caldria replantejar els plans d'estudis universitaris i les ofertes de pràctiques en empreses, molt orientats encara cap als mitjans tradicionals, per preparar els alumnes per als entorns en què probablement acabaran treballant.
