Els nens de la guerra
Cada cop més grups armats rebels forcen menors a participar en els seus conflictes
NO ÉS FÀCIL FER UNA FOTOGRAFIA del fenomen dels menors soldat. La majoria d’organismes, començant per l’ONU i les seves agències que treballen en aquest camp, estimen que avui al món hi pot haver uns 300.000 nens i nenes lluitant a la força amb algun grup armat o milícia. La majoria de les guerres obertes ja no es fan entre estats sinó que grups com els Tigres Tàmils de Sri Lanka o l’Estat Islàmic a Síria s’han apoderat del monopoli del terror i, per tant, amb les pitjors de les pràctiques.
De fet, fa tres dècades una trentena d’estats tenien nens als camps de batalla. Ara en són 18, però la xifra, lluny d’estancar-se, creix, malgrat les legislacions, convencions i compromisos. A Mali tots els grups rebels han incomplert les seves promeses i, en el primer trimestre del 2015, l’Unicef ha identificat “16 nens soldat i 10 menors més empresonats per haver estat involucrats en guerres”, explica Fran Equiza, representant de l’organisme al país subsaharià.
Els nens soldat no són una problemàtica nova i hi ha literatura des dels inicis de la història de l’ús i abús de la infància, però la proliferació de conflictes pels recursos naturals o d’arrel identitària, així com l’aparició de noves armes lleugeres,
barates i fàcils de fer servir han possibilitat que el fenomen continuï ben viu. És cert que en les últimes setmanes s’ha aconseguit alliberar 350 menors de la República Centreafricana i 250 al Sudan del Sud, però l’ONU alerta que milers de nens i nenes estan en risc perquè cada cop els conflictes són més brutals.
A Nigèria, Boko Haram ha enviat nenes de 12 o 14 anys a immolar-se en mercats en accions suïcides, per exemple. Encara que no hi ha dades, l’Àfrica és el continent que presenta unes xifres més esgarrifoses i es calcula que a la regió subsahariana n’hi pot haver més de 100.000. L’Àsia és la segon àrea, seguida de lluny per l’Amèrica Llatina. Però a aquest context, cal afegir-hi els reclutaments legals de menors en exèrcits formals. L’ONU s’ha compromès a treballar perquè el 2016 no en quedi cap als set països que ho permeten.
Són nens, no soldats, afirma la campanya d’eradicació, que sembla una utopia perquè ni el Iemen ni el Sudan l’han subscrit. A més, hi ha 20 exèrcits que accepten majors de 16 anys voluntaris i amb el consentiment familiar.
