Ara Premium 14/04/2018

Una nova cita per protestar pels sis mesos de presos polítics

L’Espai Democràcia i Convivència crida a mobilitzar-se massivament en suport dels empresonats i exiliats

4 min
Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn

BarcelonaDur un llaç groc a la solapa. Penjar-lo al balcó. Sortir al carrer a cantar contra la repressió. Enviar una carta a Estremera, Soto del Real o Alcalá-Meco. Un sopar amb aliments de color groc. Un dejuni. Una cassolada. Una gran manifestació, com la que hi haurà avui al Paral·lel de Barcelona, convocada a les 12.30 hores per l’Espai Democràcia i Convivència en suport dels presos polítics i exiliats. Els catalans contraris a la repressió han trobat moltes maneres de protestar contra l’empresonament dels líders independentistes des que el 16 d’octubre passat els dirigents de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van ser enviats a la presó per ordre de la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela.

Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Carme Forcadell.

Dilluns farà sis mesos que Catalunya té presos polítics, mig any en què la política catalana ha passat de l’efervescència de la declaració d’independència a la cruesa de la repressió posterior; de la il·lusió independentista per la victòria el 21-D al bloqueig de la investidura; de l’immobilisme de polítics i jutges espanyols als gestos de la justícia europea. Una cosa s’ha mantingut inalterable: la mobilització contra la repressió, ampliada cada cop que el jutge -la causa va passar de Lamela al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena- decidia posar un dirigent independentista a la presó. Ara n’hi ha nou: els dos Jordis, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull i Carme Forcadell.

Les protestes han sigut constants. L’expressió “mobilització permanent”, recurrent abans de l’1-O per assegurar el referèndum i la posterior declaració d’independència, s’ha fet realitat amb la repressió. Cada dia un granet de sorra, amb grans fites com la primera manifestació per Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, coincidint amb l’anunci del 155, el 21 d’octubre; l’aturada de país del 8 de novembre; i, tres dies després, la gran marxa pels presos polítics al carrer Marina, que va congregar 750.000 persones.

Manifestació del 15 d'abril

Avui hi haurà una nova ocasió per demostrar-ho en una manifestació, convocada per les entitats agrupades en l’Espai Democràcia i Convivència, que es preveu multitudinària, amb 800 autobusos desembarcant a Barcelona. Una protesta organitzada després dels últims empresonaments ordenats per Llarena, el 23 de març, i en plena batalla política i judicial per la investidura. “Molts de vosaltres omplireu Barcelona d’un clam de llibertat. Nosaltres omplirem tres presons de dignitat”, va dir ahir Jordi Turull, pres a Estremera, en un missatge a Twitter. S’hi va afegir Jordi Sànchez, que amb Cuixart és el dirigent que més temps fa que està tancat: “Som molts més que no voldrien, plurals en les nostres idees, units en la defensa de la llibertat i ferms en la no-violència”.

També el vicepresident Oriol Junqueras, entre reixes des del 2 de novembre, va enviar un missatge. En el seu cas, una carta als militants d’ERC, llegida en l’acte que va fer el partit per commemorar la proclamació de la República. “Persistim, sempre. Feu-ho. Jo persistiré. Tots nosaltres ho farem”, va demanar, i va exigir la formació d’un Govern perquè si es manté aquest bloqueig s’haurà convertit “la victòria del 21-D en un regal al 155 i als que impulsen una involució dels drets i llibertats sense precedents”.

El debat sobre la investidura ha dividit l’independentisme en tres estratègies: la de la CUP, partidària de materialitzar la República a qualsevol preu; la de JxCat i l’ANC, que opten per saltar-se el marc legal per mantenir el pols amb l’Estat; i la d’ERC i Òmnium, amb una via més pragmàtica per eixamplar les majories del Procés. Però el debat se silencia cada vegada que l’Estat colpeja amb força, i la reacció va molt més enllà de l’independentisme. Ho va explicar així Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, en un dels actes per la llibertat d’expressió que es fan aquests dies a la Model: “La repressió afecta tothom, votis el que votis i pensis el que pensis”.

Prova d’això és que a la marxa d’avui no només hi participaran les entitats sobiranistes. També ho faran, entre d’altres, Comissions Obreres i la UGT. L’alineació dels principals sindicats contra la repressió -amb alts i baixos des del 16 d’octubre- ha generat polèmica interna, amb retrets de federacions sindicals pel suport als presos polítics, i externs, amb crítiques dels partits unionistes per qüestionar l’estratègia de l’Estat. La remor de veus interna inquieta les centrals però no modifica el suport a les accions contra la repressió: sense anar més lluny, aquesta setmana el dirigent d’UGT Camil Ros va negar que hi hagués una “allau” de baixes a causa de la manifestació i va apuntar que s’havia “magnificat” la crítica interna. El suport, va recalcar, servia per “fer ponts”.

La Moncloa ni s’immuta

Ni la pressió al carrer, ni els revessos internacionals a les euroordres, ni el bloqueig de la política espanyola a què s’enfronta Mariano Rajoy semblen afectar gens ni mica la convicció de la Moncloa que l’única via per resoldre el cas català és la judicialització. Ahir mateix n’hi va haver una mostra més. Després d’avisar divendres que la querella del Parlament contra Llarena pel fre a la investidura de Jordi Sànchez podria comportar un delicte de malversació, el govern espanyol va moure fitxa i va posar l’Advocacia de l’Estat a treballar per preparar aquesta impugnació.

En paral·lel, a l’acte a la Model contra la repressió l’advocat Ben Emmerson, que porta el cas de Puigdemont, Junqueras, Sànchez i Cuixart a l’ONU, advertia: “L’opinió pública internacional comença a adonar-se que Espanya està desmantellant la seva pròpia democràcia”. Sis mesos després l’esperança per als presos arriba del món i dels carrers de Catalunya, on avui hi tornarà a haver un clam per la democràcia, la justícia i la llibertat.

stats