Les núvies s’arrisquen a la Bridal Week

Nova YorkQui treu el cap primer quan obres la porta de l’estudi que la dissenyadora Katharine Polk té al barri de Chelsea, de Nova York, és la Jonesy. Aquesta simpàtica buldog busca de seguida l’escalfor dels peus dels desconeguts abans de tornar a jeure al seu matalàs estampat amb la bandera anglesa. La Jonesy viu aliena al tràfec de l’equip de Houghton, la marca creada per Polk fa tres anys, que ultima la col·lecció que portarà a Barcelona. “He dissenyat 38 peces i, un cop completades i en l’ordre adequat, en guardarem unes quantes per a Barcelona per fer una desfilada coherent i equilibrada”, diu la dissenyadora, que en poc temps s’ha guanyat el respecte del sector de la moda de núvies.

Polk va sortir de l’Institut de la Moda de Califòrnia amb el títol sota el braç el 2006, i l’any següent ja treballava colze a colze amb Badgley Mischka, una firma versàtil amb especial dedicació al món nupcial. El talent i l’interès per acostar la passarel·la al carrer la van portar a engegar la seva pròpia empresa, que va batejar com a Houghton, el primer cognom de l’actriu Katharine Hepburn, a qui cita sovint com una font d’inspiració. I després de consolidar-se com una marca revolucionària, ara arriba a la Barcelona Bridal Week, que comença avui, per demostrar que les núvies poden trencar tòpics. “No em costa gens ni mica fer coses diferents perquè no sé dissenyar peces convencionals”, diu la dissenyadora, de 32 anys. “Em concentro en dissenys que les meves amigues es posarien, i els dono un toc diferent i divertit”, explica. “Per a la col·lecció que porto a Barcelona, per exemple, m’he deixat endur més pel look més bohemi, amb un toc gypsy, que és força popular entre les núvies però que nosaltres portem al nostre terreny”.

Houghton no ha tingut por de posar un vestit pantaló a la núvia, de retallar la faldilla per damunt del genoll o de tacar-la de color. El seu objectiu, en paraules de Polk, és evitar que les dones semblin cupcakes. “Les nostres núvies defugen l’excés i busquen més aviat la senzillesa. Tenim una gamma molt àmplia de preus en funció dels brodats, la granadura i els teixits. Part d’aquest procés es fa artesanament a l’Índia i a Londres però l’acabat es fa en aquest taller que veus aquí. Així, tenim la capacitat de personalitzar el vestit al màxim, i tenim força clientes que busquen menys alta costura i més prêt-à-porter ”. Per donar opcions a aquesta núvia que vol destacar el dia del seu casament però sense arribar a sentir-se artificiosa, Polk té productes estrella com el jumpsuit o granota sedosa, que és dels més venuts. Cada col·lecció té la seva personalitat però, si un dels estils té èxit, Polk defensa que no s’ha de deixar de fer. Es pot anar millorant -perquè es converteix en un clàssic- mentre la resta pot anar creixent.

Nova pestanya

El fitxatge de la firma novaiorquesa per a aquesta edició de la Barcelona Bridal Week no és casual. El saló vol mantenir la base de grans dissenyadors tradicionals com Rosa Clará -que obrirà avui les desfilades amb la seva col·lecció- i Pronovias però obrint una nova pestanya per a les núvies que potser no volen ser princeses de conte. L’extravagància de Houghton no serà del tot inèdita a la passarel·la. YolanCris ja fa anys que pica pedra per modelar una núvia diferent. “M’agrada el seu estil i reconec que tenim punts en comú”, assegura la dissenyadora Yolanda Pérez parlant de Katharine Polk. Yolanda Pérez i la seva germana Cristina van crear el seu estudi el 2005, després de passar-se la vida entre organdí, tul i seda a la botiga de núvies de la seva mare. “Tant Houghton com nosaltres combinem randes antigues, fetes amb màquines de cosir tradicionals, i randes fetes en sèrie, per exemple. O en algunes peces també hem mesclat cotó amb raió, cosa que era impensable abans perquè feia mal d’ulls, però que queda molt bé”.

Pérez també coincideix amb Polk que no s’han de posar límits a la núvia. “Crec que aquest és el problema del sector. Tot hauria de ser permissible. La moda nupcial s’ha de tractar com la moda de carrer o la de l’alta costura. La gent s’ha anat obrint de mires de mica en mica i és més receptiva a colors o estampats, mentre que abans això ni es considerava”. Un dels factors que han facilitat aquest canvi de tendència, afegeix la dissenyadora, és l’agilitat amb què circula la informació. “Qualsevol esdeveniment sobre moda transmet les desfilades per internet en directe i els bloguers més vius marquen els nous camins per explorar. Les núvies actuals estan més pendents del que passa a la passarel·la i desitgen peces de prêt-à-porter còmodes i reciclables. La núvia vol posar-se el vestit més d’un cop i, si fas un vestit versàtil, qui et diu que no el podrà tornar a portar? Si agafes un vestit més mediterrani, més eivissenc, una moda que fa més de 70 anys que es porta, el pots recuperar fins i tot amb espardenyes. O si fas una brusa i uns pantalons, també”.

YolanCris porta a la Bridal Week una col·lecció àmplia adaptada als seus clients internacionals. “L’estil europeu és diferent de l’americà o de l’asiàtic. Per això fem coses molt diferents -explica Pérez-. Però tenim un estil principal que seria més hippie, o bohemi, mentre que altres dissenys són més d’alta costura, amb teixits més nobles i siluetes més estretes -diu-. Són estils una mica diferents entre si, que unim amb un ornament o un teixit que és comú en tots”. Mentre la dissenyadora enllesteix els detalls de la seva col·lecció, no treu l’ull de sobre a les noves tendències. Cada vegada s’escullen més teixits tecnològics. Es barreja un element antic com el cotó amb niló o teixits de plàstic. O es vesteix la núvia amb peces que no s’havia posat mai tradicionalment, com abrics, capes o botes. Possiblement ja tenim la núvia que ve.