Al-Qaida ha marxat, però la mort no

NICHOLAS D. KRISTOF
NICHOLAS D. KRISTOF

Ha arribat l'hora del meu viatge anual, aquell en què m'emporto un estudiant universitari amb mi a escriure reportatges des de l'Àfrica. Així que sóc a Tombouctou, l'antiga cruïlla on es creuaven les rutes del Sàhara, amb Erin Luhmann, estudiant de periodisme de la Universitat de Wisconsin. Deambulem entre barricades i soldats nerviosos en una ciutat que els militants islamistes dominaven fins a principis d'aquest any.

Segueix sent una ciutat tensa, i molts malians temen que els militants de la branca africana d'Al-Qaida tornin amb la seva distorsió extremista i desviada de l'islam. Els extremistes d'Al-Qaida es van enemistar amb la gent mitjançant el tancament d'escoles, la prohibició de la música, la destrucció de monuments, els assots als ciutadans i les detencions de dones per no anar totalment tapades o per anar al mercat sense un parent home.

L'estat d'ànim sembla que és: gràcies a Déu que existeix França! Quan els Estats Units i la resta del món estaven indecisos i tot Mali estava a punt de caure sota el poder d'Al-Qaida, França hi va enviar tropes i va empènyer ràpidament els islamistes desert endins. Van deixar enrere un tresor fet de documents, com el que ha trobat Associated Press i que reflecteix que els caps d'Al-Qaida renyaven els seus comandaments pels retards en l'entrega dels informes de despeses. Qui podia imaginar que fins i tot els terroristes han de justificar les despeses?

No obstant això, tot i que l'Erin i jo hem trobat que els assassinats s'han acabat, la mortaldat segueix present a gran escala. Ara la causa és la fam.

Molts malians estan sempre a la vora de la inanició, i els combats i la inseguretat han fet que alguns d'ells acabessin depassant aquest llindar. Vam veure un nen de 18 mesos d'edat, Aljou Aguel, que estava tan desnodrit i mancat de proteïna que la pell se li havia desprès de les cames. Li ha d'haver resultat molt dolorós, però, igual que els altres nens famolencs, no plorava. Un nen que es mor de gana és com un zombi, tot just respon als estímuls i manté una expressió vidriosa. El cos dedica tota l'energia a mantenir els òrgans principals en funcionament: no pot desaprofitar ni una caloria en el plor.

El Programa Mundial d'Aliments, que està intentant alleujar l'escassetat, estima que cada hora mor un nen de desnutrició a Mali. És una xifra molt superior a la que suposava la pròpia guerra. Segons aquest organisme, prop d'1,4 milions de malians estan en risc.

En un poble als afores de Tombouctou, l'Erin i jo vam conèixer una dona anomenada Bintu Dicku que ja ha perdut quatre dels seus deu fills i que sembla a punt de perdre el cinquè. El més petit, Ghaisha, té set mesos i pateix malnutrició severa.

"Cada mes perd pes", ens va dir Bintu Dicku en una trobada per distribuir racions del Programa Mundial d'Aliments a les famílies amb nens petits. "La seva única oportunitat és la distribució d'aliments".

La fam està estretament vinculada a la política. Bintu Dicku va dir que els membres de la seva família abans guanyaven diners com a jornalers per poder comprar aliments als mercats. Però amb l'ocupació d'Al-Qaida i la inseguretat subsegüent, l'economia s'ha ensorrat, i no hi ha llocs de treball ni oportunitats de fer diners.

En el passat, els familiars complementaven els aliments comprats al mercat amb els seus propis cultius o amb peixos que pescaven. Però ara, diuen, és massa perillós cultivar o pescar, i les dones no gosen sortir soles per por de ser acusades pels islamistes de contravenir l'islam.

"Quan surts fora pots trobar-se amb grups armats -va dir-nos-. Els islamistes sempre tenen objeccions a fer sobre la manera com vesteixes, o sobre el fet de no portar barba en el cas dels homes. Sempre hi ha problemes".

I així Ghaisha es va morint de fam.

Quan hi havia trets i combats, el món va seguir de prop els esdeveniments a Mali, però ha estat molt menys interessat en les silencioses morts de fam. El Programa Mundial d'Aliments ha aconseguit només una mica més de la meitat dels diners que li calen per a Mali.

A través d'una franja de l'Àfrica Septentrional i Occidental, abastant països des de Mauritània fins a Líbia, Mali i el nord de Nigèria, l'extremisme islàmic representa un risc fonamental per a l'estabilitat. La pobresa i la inseguretat es retroalimenten. Com que la regió és pobra i pateix un analfabetisme generalitzat, és vulnerable a la manipulació dels extremistes islàmics que diuen que parlen en nom de la religió. A més, la falta de serveis públics obre escletxes per al contraban i la corrupció.

Els extremistes islàmics es van guanyar un lloc a Tombouctou a través del contraban de cigarrets (encara que van prohibir fumar quan van prendre el poder), el segrest d'occidentals a canvi de grans sumes de diners, i el tràfic d'estupefaents. Una de les panoràmiques més destacables del nord de Mali és l'escena d'un Boeing 727 abandonat al desert: va ser utilitzat pels narcotraficants i, segons algunes versions, va aterrar perquè se'n descarreguessin les drogues, però després va quedar atrapat a la sorra i no va poder enlairar-se més.

Presteu atenció als riscos provinents dels islamistes i dels grups afiliats a Al-Qaida a l'Àfrica Occidental i del Nord, però no ignoreu els reptes humanitaris que els són inherents. Les bombes i les metralladores atreuen càmeres de televisió, però ara mateix l'amenaça més letal i immediata per als nens d'aquí és senzilla: una fam atroç.

Més continguts de