Cap a una nova dependència?

Sortosament, encara que a poc a poc, ha anat calant la idea que se'ns està apropant de manera accelerada un problema energètic. Vist des d'Europa, s'ajunten tres factors. 1. Les nostres reserves de petroli i d'altres combustibles fòssils, amb alguna excepció al nord, mai no han estat importants i ara s'estan esgotant; això ens ha obligat a cremar les reserves que hi ha en altres parts del planeta (Pròxim Orient, Sud-amèrica, nord d'Àfrica...) i ens ha produït una gran dependència respecte d'altres països. 2. Ara ja no ens val ni aquesta solució, perquè els mateixos productors augmenten el seu consum i sobretot perquè han aparegut més de mil milions de nous consumidors en altres latituds (la Xina, l'Índia...) que també les volen comprar. 3. Les emissions de CO que produeix la seva combustió han de reduir-se si volem evitar l'escalfament global. Per tant, les perspectives són d'una gran escassetat i un augment dels preus.

Quatre xifres per recordar: es preveu que en els propers cinc anys l'increment del consum energètic xinès representarà més del 55% de tot l'increment mundial. L'any 2010, tot i els esforços que s'han anat fent, el grau de dependència de la UE encara era del 53%. Però el d'Espanya és de més d'un 74%, i la factura energètica espanyola està representant més del 4% del PIB, tan gran com tot el dèficit comercial espanyol.

Per fer front a aquesta situació hem d'augmentar la nostra autosuficiència i reduir la factura d'importacions. Mentre l'energia nuclear no sigui de veritat una alternativa, si alguna vegada ho és, això només passa per dos camins: reduir el nostre consum per càpita i augmentar molt la generació amb energies renovables. Això segon suposa, entre altres coses, potenciar l'eòlica i la fotovoltaica, cosa que en el cas espanyol sembla fàcil a causa de les condicions climàtiques. Un pla ambiciós i decidit de millora de l'eficiència energètica dels habitatges, de les indústries i del transport i una empenta a les energies renovables sembla, sens dubte, el que més s'adiu a les nostres necessitats. Cal fer-ho i és urgent, però s'han de prendre precaucions en un altre aspecte.

Posant èmfasi en les mesures que esmento podem reduir de forma important la nostra dependència del subministrament exterior de combustibles, però aquestes mesures demanen disposar de tres elements importants: capitals per finançar les inversions, tecnologia per projectar-les i materials per construir-les. Crec que tothom és conscient de les necessitats de capital, i crec que també podem dir que tant en el camp eòlic com en el fotovoltaic hem desenvolupat algunes tecnologies de bona qualitat. Però crec que hi ha encara un gran desconeixement dels problemes que ens pot suposar disposar dels materials necessaris per fabricar les plantes de generació. M'explico.

Quan parlo de la necessitat de construir "noves instal·lacions", parlo d'instal·lacions que comprenen, entre altres coses, una gran quantitat de plaques solars, de turbines eòliques i de bateries elèctriques per a vehicles i per a equipaments. Molt poca gent és conscient que la fabricació d'aquests elements necessita disposar d'alguns minerals que fins ara no hem utilitzat gaire, excepte en aplicacions militars. Alguns, com el silici, el liti, el cobalt i el manganès, són prou coneguts i abundants. Però n'hi ha d'altres que són menys corrents, i alguns fins i tot formen part d'allò que quan estudiàvem la taula periòdica en dèiem terres rares . Es tracta, entre d'altres, de l'indi, el tel·luri, el gal·li, per a les plaques; el lantani, el ceri, per a les bateries; el neodimi, el samari, el disprosi, per als imants dels alternadors...

El problema de la nova dependència neix d'aquí. Així com pocs països controlen les reserves de petroli i de gas, resulta que encara són menys els que controlen i exploten els jaciments de la majoria d'aquests minerals rars . L'any 1995 entre els EUA, Rússia i la Xina van fer més del 80% de la producció mundial, i l'any 2010 la Xina sola n'ha produït més del 90%. Segur que hi ha altres reserves, però el cost d'extracció i les conseqüències mediambientals són molt altes.

El pas a les renovables és imperatiu. Però hem de desenvolupar noves tecnologies i trobar substituts si no volem sortir de la dependència dels combustibles per caure en una nova dependència: la dels materials per construir les instal·lacions necessàries que ens permetin produir nosaltres mateixos l'energia que consumim. ¡Hi ha molta feina a fer!

Més continguts de

El + vist

El + comentat