Cecilia Tham: "Tots naixem creatius: l'escola ens ho fa perdre"

Arquitecta de formació i de professió, Cecilia Tham és una xinesa que ha estat nord-americana i que ara és catalana. S'ha proposat ajuntar tot el talent creatiu que hi ha dispers per Barcelona al carrer Bailèn, al centre de cocreació Makers of Barcelona: el MOB.

Volen trencar amb el model dels llocs de treball heretats de la Revolució Industrial... en una antiga fàbrica tèxtil.

Una fàbrica on feia anys que no s'hi feia res. Durant la Revolució Industrial les coses es fabricaven en massa i calia eficiència per a aquell model de producció, que no és el que hi ha ara. El problema és que la manera de distribuir l'espai i la mentalitat es van traslladar a les oficines i a les escoles: taules en filera. I això no ha canviat. Resultat: cotxes iguals, pensaments iguals. Hem de trencar aquesta espiral.

Les reivindicacions sobre el lloc de treball solen ser sindicals. Moltes empreses no ho veuen com una manera de millorar els resultats.

I s'equivoquen. Es genera valor afegit si el treballador està còmode, sobretot si està còmode mentalment.

I per què no es fa?

Perquè es fa el que està impregnat a la societat, a l'escola, a la universitat. És més fàcil continuar així que canviar.

Hem de començar per les escoles?

Absolutament. Les escoles maten la creativitat. Què li diuen a un nen quan pinta? Li diuen que no surti de la línia. Aquest tipus de pensament destrossa la creativitat.

Però no tothom pot ser creatiu.

I tant que sí! Els nens tenen una creativitat que no se l'acaben. Tots naixem creatius i el sistema educatiu ens ho fa perdre. Per recuperar la creativitat hem de desaprendre. Hem de sortir de la capsa en què ens fiquen.

Parla d'individus. Que ho faci una empresa és més difícil. I més, en crisi...

Doncs si les coses no funcionen és perquè s'han de canviar. Ja hi ha empreses que fan design thinking [pensament de disseny], una altra manera d'afrontar problemes i de buscar vies de desenvolupament per a l'empresa. No es tracta de dissenyar coses, sinó d'aplicar la mentalitat d'un dissenyador a la gestió.

Què diferencia el MOB d'altres espais de coworking ?

Odio la paraula coworking ...! [Riu.]

Com? És un del conceptes que utilitzen en la seva publicitat!

Però posem molt més l'accent en la comunitat . No m'interessa la taula ni, de fet, l'espai. M'interessa la comunitat. Per això el nom del centre és Makers of Barcelona. Som gent que fa coses, no un business centre . Aquí no es ve a ocupar una taula, la idea és tenir contacte humà, generar una competència creativa, compartir coneixements.

I per què volen una Wii?

Assegut davant d'un ordinador no sempre ets productiu. Si t'allunyes de la taula de treball i jugues, surten idees.

Tenir molta feina mata les idees?

Si tens massa coses al cap, s'aturen les teves capacitats. Les pauses et permeten trencar el bloqueig. Hem d'aprendre dels nens, que aprenen jugant. A mi m'encantaria tornar a ser una nena.

Va tenir una infància poc corrent. De Macau a un poble de Geòrgia, sense saber anglès.

Va ser un xoc brutal.

I als 28 anys es va plantar a Barcelona.

Vaig descobrir Gaudí i vaig aconseguir una beca. Però Gaudí ja estava molt estudiat i vaig fer la tesi sobre les rondes.

Perdó?

Són molt interessants! Cada tram està estudiat per integrar-lo a la ciutat: n'hi ha de soterrats, d'altres de mig coberts i alguns arran de carrer. Són com una muntanya russa, totalment diferent de les circumval·lacions de la resta món. I mirant Barcelona des de les rondes s'entén perfectament la ciutat.

Doncs els barcelonins només hi veuen embussos i radars.

Ja. Però jo no me les miro com a carreteres, sinó com a obra urbanística.

Li van agradar tant les rondes que es va quedar a la ciutat...

M'hi vaig quedar perquè vaig conèixer el meu marit. Però m'agrada molt Barcelona. Des del punt de vista del feng shui és ideal: mirant al mar, tens la muntanya a l'esquena i un riu a cada banda, estàs envoltat d'aigua. És una ubicació perfecta i, a més a més, té el creixement limitat, no com Madrid, que creix com un tumor.