El Cercle Artístic de Sant Lluc

Ahir va ser Sant Lluc, el patró dels artistes. Diuen que ho és perquè va ser qui millor va pintar les escenes primeres de l'Evangeli, del naixement de Jesús, el pessebre i totes aquestes coses. La veritat és que Lluc va ser un notable escriptor. En fi, que els artistes cristians l'han fet el seu patró. Moltes corporacions gremials d'artistes porten el seu nom, com ara l'Accademia di San Luca, de Roma, o aquí, el Cercle Artístic de Sant Lluc, per posar-ne dos exemples.

El Cercle barceloní va ser fundat el 1893, o sigui que aquest any ha fet cent vint anys d'aquella fundació, que va tenir uns orígens una mica pintorescs (era lògic tractant-se de pintors, esclar). Conten les cròniques que una colla d'artistes, molestos per com anaven les coses al Real Círculo Artístico, vida bohèmia i timbes i xeflis continus, organitzats per Ramon Casas i el seu inseparable Santiago Rusiñol, van decidir trencar-hi i anar-se'n. I com que eren catòlics practicants, es van posar sota l'advocació de sant Lluc. Els germans Llimona, Josep, l'escultor, autor del sant Jordi de Montjuïc i del Desconsol de davant del Parlament i d'innumerables dones ploroses escampades pels cementiris catalans, i Joan, pintor, que va decorar la volta del cambril de Montserrat, Alexandre de Riquer, enamorat de la fraternitat prerafaelita, Enric Sagnier, arquitecte del Palau de Justícia, i altres, van ser els fundadors del Cercle. I aviat s'hi van afegir artistes importants, com ara Antoni Gaudí. I, més endavant, Joaquim Torres-García i Joan Miró, per dir només alguns noms que sonen al comú dels mortals.

Catòlics com eren, aquells artistes fundadors, van voler tenir un consiliari i aquest va ser el que més endavant seria bisbe de Vic, Josep Torras i Bages. La seva influència ideològica va ser notable en el Cercle. A través d'una sèrie de conferències va anar escampant la bona nova antimodernista i el retorn al classicisme. I si bé els germans Llimona i Riquer no es van poder desempallegar del seu simbolisme, la generació més jove va ser la que va posar les bases del Noucentisme.

Eren tant de misses aquells sants barons artistes que el consiliari els va haver de parar els peus. Volien una missa diària, però el doctor Torras i Bages els va dir que de cap manera. Que ells eren artistes i que el que havien de fer era fer bé el seu art. I que amb una missa un cop a l'any, el dia del patró, doncs ja n'hi havia prou. I, en tot cas, també els va permetre l'assistència corporativa a algun acte religiós important, com ara la processó de Corpus: tots hem vist aquella imatge d'Antoni Gaudí, amb l'atxa a la mà, entre els socis del Cercle.

Doncs bé, les festes de Sant Lluc encara se celebren al Cercle, amb missa i xocolatada i altres activitats. I aquest any amb un acte especial a l'Ajuntament de Barcelona, al Saló de Cent. I és que l'Ajuntament ha distingit el Cercle, després de cent vint anys d'història, amb la Medalla d'Or al Mèrit Cultural.

Aquests cent vint anys, el Cercle de Sant Lluc ha estat fortament vinculat a Barcelona. La seves diverses seus, sempre a Ciutat Vella, han anat al pas de les distintes vicissituds de l'entitat, sobretot les econòmiques. Del carrer del Call al carrer Boters, del de Montsió al del Pi, per acabar al carrer Mercaders, on, en un magnífic palauet, té ara la seva seu. I què s'hi fa al Cercle?, algú es preguntarà. Doncs dibuixar, bàsicament dibuixar. El Cercle dóna prioritat al dibuix perquè el dibuix és la base de totes les manifestacions plàstiques. Però també s'hi pinta, s'hi grava, s'hi esculpeix, s'hi fan fotografies... I, esclar, és un punt de reunió i tertúlia dels socis. I hi ha les exposicions, que són una mena de finestra oberta a la ciutat. S'organitzen tallers i es té cura de l'arxiu de l'entitat, de gran interès històric, de la biblioteca i de la modesta col·lecció d'obres d'art, donades pels socis. Hi ha un oli de Nicolau Raurich, magnífic, per exemple. És una col·lecció modesta, perquè el temps, amb els seus canvis de seu i el llarg període de tancament de la Guerra Civil i la primera postguerra (1936-1951) n'han aturat l'ampliació. El Cercle intenta ser digne del seu passat esplendorós i mira endavant. És tracta d'un Cercle obert. I caldria que fos més conegut, més conegudes la seva història i la seva importància. El Cercle és un exemple més de l'acció de la societat civil del país i cal tenir-lo en compte de cara a l'organització del nostre futur i cal ajudar-lo a mantenir-se viu.

Més continguts de