Fa un parell de mesos l'Associació d'Actors i Actrius Professionals de les Illes Balears va organitzar, sense gaire publicitat, vull suposar que per allò de l'aforament limitat, una sèrie de lectures teatrals a la seu de la llibreria Drac Màgic. La triadella va ser tan escassament senzilla com sucosa, i diria que molt assenyada, com ho proven El pelicà d'August Strindberg, El mariner de Fernando Pessoa, Un home és un home de Bertold Bretch, El malentès d'Albert Camus, Fi de partida de Samuel Beckett, La traïció de Harold Pinter i Roberto Zucco de Bernard-Marie Koltès. Segurament el retorn d'aquest gènere, del qual no escriuré menor, de la mateixa manera que no ho és una òpera en versió concert, ve propiciat per les dificultats econòmiques, també en el món del teatre, per engegar nous projectes. D'aquí que em sembla una gran idea posar a l'abast del públic amb la veu, i presència dels nostres millors actors, una sèrie d'obres a les quals no podem posar cap emperò.
Pressupostos minsos
És una altra manera de fer teatre amb pressupostos minsos, com ho és també el "microteatre", encara que em sembla més consistent el primer, les lectures, sempre mínimament dramatitzades.
Per posar dos exemples del que dic, vull dir que el teatre Lliure ha obert la temporada amb Recordant la Fedra , que no és una altra cosa que una lectura dramatitzada en record d' Una altra Fedra, si us plau de Salvador Espriu, o també record enmig d'una plaça barcelonina dins el Festival Grec la lectura de la Ilíada d'Alessandro Baricco, que varen dur a terme Jordi Boixaderas, Lluís Soler i Marta Marco a la plaça del Rei. Hi ha molts més exemples que donarien suport a la tesi abans esmenada, com també hi ha d'altres maneres i altres intencions en el format del qual parlo, com per exemple, el de fer un tast per fer boca d'un espectacle que encara li resta molta feina, és a dir mostra l'embrió, com va fer Mariantònia Oliver amb Malmenats , interpretada per Pere Mas, Pepón Prades, Jaume Manresa i la mateixa Mariantònia Oliver, dins el marc d'"Alart".
Entre uns i altres podríem situar El rei Herodes , que no és competència de L'adoració dels Reis de Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella que es representa cada any el dia dels Reis vora la catedral interpretada per personatges coneguts de Ciutat. Fins i tot diria que és l'antítesi i el complement, perquè com explicava el director Rafel Duran les representacions de L'adoració dels Reis d'Orient , que és el títol original de l'autor, batejades i rebatejades fins a arribar a l'espectacle de Produccions de Ferro, la gràcia de tot plegat era que eren habitualment els veïnats de cada poble, barri o parròquia els que la interpretaven, aleshores el text quedava relegat a un segon pla per darrere dels acudits i ocurrències mig improvisades dels protagonistes, amb la qual cosa el plantejament de Duran i companyia podríem dir que és nou, amb actors professionals, encapçalats per Santi Pons en el paper d'Herodes i acompanyat per Joan Manel Vadell, que canta la Sibil·la completa, Toni Gomila, Àlvar Triay, Joan Bibiloni, Rafel Ramis, Miquel Àngel Torrens, Guillem Simó i Joan Miquel Artigues. La gràcia d'aquesta estrena és també veure com comença per posteriorment veure-la representada el proper desembre a diferents indrets de l'illa. Vist així estam davant una tragèdia bíblica i ara falta veure quin tarannà anirà envoltant la producció. Cap a l'humor?
Tot aquest escandall sobre diferents tipus de lectures també té un origen, la programació al teatre Principal d'una lectura de Ca nostra de Joan Mas, el 27 de gener, tan sols un cop, a qui si alguna cosa li agradava era organitzar a casa seva lectures amb un grapat de convidats mentre els actors feien un tast del que seria l'espectacle final. El que no entenc és que n'hagin encarregat la direcció a Lluís Canut per "promocionar i difondre el català de Mallorca", com diuen en el programa. Bé, tampoc no vaig entendre en el mateix programa que El malentès , en català, no sé si de Mallorca o del Principat, d'Albert Camus l'hagin encarregat a Andrés Lima. Però, jo, tanmateix, ja fa molt temps que no entenc res.
