Publicitat
Publicitat

Totes les nenes de Nigèria

Boko Haram és un grup terrorista que actua des del 2002. El 2011 Nigèria va declarar l’estat d’emergència a causa dels atacs de Boko Haram. El 2012 Boko Haram mata més de 165 persones en una cadena d’atemptats a Nigèria. Poc temps després, el mateix any, un altre atemptat mata dues persones.

El 2013, en un atac a un internat, moren 40 persones i un centenar queden greument ferides. Poc després ataquen una universitat. No en van arribar gaires notícies a Occident i encara no se n’ha calculat el nombre de víctimes.

No obstant, vostè mai havia sentit a parlar de Boko Haram fins ara.

Potser tampoc deu haver sentit a parlar del conflicte del delta del Níger, un conflicte que fa més de vint anys que es desenvolupa, que ha costat la vida a milers de persones (impossible comptar-les), que ha provocat l’èxode d’uns dos-cents mil refugiats, violacions de nenes, saquejos i incendis de pobles.

L’actual conflicte del delta del Níger va sorgir per les tensions entre les empreses petrolieres internacionals i els pobles locals a la dècada dels 90, especialment els pobles ogoni i ijaw. La inestabilitat ètnica i política va empitjorar novament el 2007 malgrat la democratització del país, que data del 1999. La competència per la riquesa petroliera ha alimentat la violència entre els innombrables grups ètnics, cosa que ha portat a la militarització completa de l’àrea, a la formació de milícies tribals i a l’augment d’efectius de les forces armades i la policia nigerianes, en particular el Mopol.

El Mopol és una força paramilitar al servei del govern de l’estat nigerià format durant els anys 90. Compta actualment amb 40.000 membres en 36 estats nigerians, especialment als del sud-est. És conegut per la seva crueltat.

No es pot narrar en un article la infinitat d’atrocitats que s’han succeït durant vint anys al delta del Níger. Amnistia Internacional n’emet un informe cada any. Però allà no són dues-centes les nenes violades, són moltes més.

Les víctimes de crims tenen por de buscar justícia. “La impunitat penal per als individus responsables de greus violacions dels drets humans ha creat un cicle devastador dels conflictes i una violència creixent” (Amnistia Internacional).

La pregunta és: ¿per què de sobte surten a la llum les nenes segrestades al nord per Boko Haram, quan Boko Haram mai ha interessat a ningú, i per què se segueix sense parlar del conflicte del sud?

La resposta: petroli.

Nigèria és el segon país productor de petroli de l’Àfrica, després de Líbia. Però, a més, és el país més ric de l’Àfrica, i geopolíticament el més interessant per als d’interessos occidentals. Els seus recursos naturals, a més, interessen a les corporacions i inversors nord-americans.

Fa uns mesos Barack Obama va visitar l’Àfrica -el Senegal, Sud-àfrica i Tanzània- i no va passar pel país més poblat del continent. Perquè, atenció, no va ser-hi convidat. Poc després que Obama passegés per l’Àfrica parlant de la necessitat d’inversió en infraestructures de tot tipus, el president de Nigèria, Goodluck Jonathan, se n’anava cap a la Xina. De la gira xinesa, el president nigerià en va tornar amb diversos contractes a la maleta amb conglomerats públics xinesos per executar noves inversions en infraestructures a Nigèria. Destaca la signatura de diversos acords de forma personal amb Xi Jinping, secretari general del Partit Comunista de la Xina i president de la República Popular de la Xina.

Tant la Xina com els Estats Units mantenen relacions financeres i empresarials solvents amb Nigèria. I aquest país africà és el cinquè país proveïdor de petroli dels Estats Units. La Xina, en canvi, compra poc més de l’1% del petroli nigerià. I, presumptament, vol comprar-ne més.

Els Estats Units per ara havien apuntat al sector de la salut -al negoci farmacèutic, principalment, per controlar la malària i la sida- i als programes agrícoles mitjançant assistència tècnica, ara intensifiquen els seus interessos en els sectors dels hidrocarburs -un interès que sempre han tingut- i la generació d’energia. Per la seva banda, la Xina vol el petroli, una zona de lliure comerç i l’obtenció de primeres matèries com el ferro i l’acer.

Això ha posat nerviosos, clarament, els estrategs americans, que de sobte han decidit que, ves per on, les nenes de Nigèria, que fins fa poc els preocupaven menys que zero, són interessants. Són interessants perquè ara es pot parlar d’una intervenció a Nigèria. I, de fet, se’n parla. Perquè se sap que quan s’uneix islamisme i nenes en una campanya és fàcil moure l’opinió pública cap a les llàgrimes. Perquè tenen el referent del cas de la Malala. Perquè així es justifica una intervenció a Nigèria com la que demanava ahir per ràdio María Teresa Fernández de la Vega.

Però si ens interessen dues-centes nenes, ens han d’interessar totes les nenes de Nigèria, també les nenes del sud que no poden anar a l’escola no perquè els islamistes les raptin sinó perquè al delta ja no hi ha escoles. Totes les nenes que han estat sistemàticament violades pel Mopol, i pel mateix exèrcit nigerià. I, segons es diu, encara que això no està provat, també pel MEND (Movement for the Emancipation of the Niger Delta). Totes les nenes que estan entre els dos-cents mil refugiats que han hagut de desplaçar-se i deixar casa seva a causa del conflicte.

I per què no es parla d’aquestes nenes? Perquè el conflicte s’ha desencadenat, precisament, perquè els grups locals no volen que Shell, la multinacional holandeso-britànica, s’emporti el petroli de la zona. No volen que Occident es faci ric mentre ells viuen en la pobresa. S’entén.

Hi ha víctimes de primera i segona categoria, víctimes instrumentalizables o no. Víctimes de les quals convé sentir a parlar i altres de les quals no convé. Em pregunto per què a la senyora Cospedal i a la senyora Fernández de la Vega els interessa tant defensar les nenes de les regions del nord de Nigèria i tan poc les de les regions del sud. I em pregunto per què precisament ara interessen les víctimes de Boko Haram i no interessaven gens fa dos anys.

Mentrestant, ric veient tots els muntatges que li han fet a Cospedal a compte de la seva pancarteta de “ Bring back our girls ”. Senyora Cospedal, per cert: Bring back our girls... from Germany.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT