Els homes dels contenidors

Homes que surten dels contenidors d'escombraries. És la icona de la crisi actual. La imatge que simbolitza com, d'una manera inexorable, la crisi financera ha desembocat en una profunda crisi social. Si tota la prioritat és per als bancs i el deute, la societat seguirà avançant a un ritme cada cop més accelerat cap a l'erosió i la descomposició social. I sortiran, com fantasmes, figures humanes dels llocs més inesperats. La primera vegada, fa un any, em vaig pensar que veia visions. Passava per davant d'un contenidor, vaig veure que s'obria des de dins, va sortir un cap, una persona, carregada de bosses, va saltar fora. El rebusque , com diuen a Colòmbia, en ple Eixample barceloní, a ple dia. Després ho he tornat a veure molts cops i ara és una imatge que em persegueix cada vegada que passo a prop d'un contenidor. Gairebé sempre són persones soles, que veus que voldrien passar desapercebudes, sovint aixequen una mica la tapa i miren per l'escletxa abans de sortir. No són els drapaires de sempre, que amb atrotinades camionetes van buscant a la nit materials per reciclar. Són figures de la supervivència desesperada.

Per això quan els governs han de deixar de pagar serveis socials bàsics, perquè hi ha una llei que estableix que l'interès del deute té prioritat sobre quasi tot, quan les retallades afecten necessitats bàsiques de les persones, hi ha poc marge per a l'especulació i la politiqueria. Un govern que no pot pagar les subvencions bàsiques per prestació de serveis a què està contractualment compromès és un govern que no està en condicions d'assumir les seves responsabilitats. És a dir, és un govern que està deixant de ser govern. I tenint raó el conseller Cleries quan diu que "l'asfíxia econòmica de l'Estat deriva en asfíxia social", els dos governs -el català i l'espanyol- tenen, en aquestes circumstàncies, dues obligacions: trobar la manera d'afrontar aquests pagaments prioritaris sense dilacions i no utilitzar l'asfíxia dels més febles com a instrument de xantatge per aconseguir objectius polítics.