MADRIDConsolidar la pau, apostar per un model clar per superar la crisi i definir un horitzó nacional per a Euskadi. Aquests són els tres eixos que, si no hi ha cap sobresalt, marcaran la legislatura basca vinent, que s'iniciarà amb les eleccions del 21 d'octubre. Els partits polítics ja comencen a festejar parelles de ball per a l'endemà dels comicis. Resoldre el trencaclosques de les aliances parlamentàries serà complicat si, com apunten totes les enquestes, cap formació obté els 38 escons de la majoria absoluta.
A diferència de les anteriors convocatòries, l'absència definitiva d'ETA i la legalització de l'independentisme basc d'esquerres (tot i que amb Arnaldo Otegi a la presó) permet múltiples combinacions, però només EH Bildu i, sobretot, el Partit Nacionalista Basc tenen opcions de guanyar-les. Els anys del frontisme -sobiranistes contra constitucionalistes espanyols- semblen un esquema superat.
1. La gran coalició
Els sondejos donen, de moment, la victòria al PNB que lidera Iñigo Urkullu. Tot i les diferències amb el PSE de Patxi López per la gestió econòmica dels últims tres anys, si necessita explorar aliances per consolidar el procés de pau situarà els socialistes com un aliat preferent. Ahir el candidat nacionalista va encetar la intensa precampanya amb un discurs moderat focalitzat en les mesures que prendrà per reactivar l'economia. En el terreny nacional va dir que pretén recuperar "el camí de trenta anys d'autogovern, de generació de benestar i de qualitat de vida a Euskadi". El lehendakari, Patxi López, deixa la porta oberta a aquesta entesa. Des de Madrid el secretari general del grup socialista, Eduardo Madina, va ser més explícit. Va apostar per pactes tan "amplis i representatius" com sigui possible, que permetin crear consensos "seriosos". De fet, va situar com un mèrit del mandat que ara s'acaba la possibilitat d'arribar a aliances entre forces "aparentment antagòniques". La fórmula de la gran coalició PNB-PSE ja la va practicar el lehendakari José Antonio Ardanza als anys 90. En aquells governs va ser consellera, per cert, Rosa Díez, avui líder de la neoespanyolista UPyD.
2. L'aliança del sobiranisme
El 21-O servirà, entre altres coses, per mesurar l'equilibri de forces entre les dues grans formacions que defensen, amb diferències notables, la via sobiranista: el PNB i EH Bildu. El 2009 l'esquerra abertzale va ser il·legalitzada i no va poder concórrer a les eleccions. Les rivalitats atàviques entre aquests dos mons, sumades a les discrepàncies en l'àmbit econòmic i social, compliquen, d'entrada, un pacte estable. Ara bé, tots dos donen per superat l'Estatut actual i podrien teixir complicitats a l'hora de plantejar un nou marc de relacions amb l'Estat. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va admetre ahir que a la Moncloa preocupa "moltíssim" que guanyi un projecte independentista, perquè, a parer seu, afegiria inestabilitat política a les turbulències econòmiques.
3. El model català
Des que va arribar a la presidència del partit, Urkullu ha procurat sovintejar les visites a Madrid per garantir una comunicació fluida amb el govern espanyol pensant en el final definitiu d'ETA. Amb el president Mariano Rajoy hi manté un bon grau de sintonia política, que podria facilitar que el PP donés suport puntual a les mesures econòmiques dels nacionalistes bascos, com a mínim en una primera fase de la legislatura. El candidat popular, Antonio Basagoiti, va afirmar en una entrevista a l'agència Efe: "En la mesura que el PP condicioni la política basca, descarrilarà el tren de la independència. L'únic factor de moderació i de pactes postelectorals que no passin per EH Bildu és el PP". Un discurs que recorda el d'Alícia Sánchez-Camacho a Catalunya.
4. Deixar fer EH Bildu
Si les enquestes no l'encerten i els abertzales aconsegueixen fer el sorpasso amb una majoria insuficient però prou sòlida, la resta de partits es veuran obligats a deixar-los governar, com ja ha passat en institucions com la Diputació de Guipúscoa o l'Ajuntament de Sant Sebastià. Per les altres formacions, que l'independentisme basc d'esquerres assumeixi àrees de gestió pot ser una manera de desgastar-lo políticament. Patxi López va afirmar en una entrevista a la Cadena SER que "Bildu és el folklore de la pancarta permanent, i quan gestionen és la paralització". La candidata abertzale, l'escriptora Laura Mintegi, va respondre que farà "un esforç molt important per buscar consensos amb tothom".
5. Geometria variable
Tant el PSE com el PP van avisar ahir que descarten pactes amb EH Bildu, una actitud que Mintegi va lamentar. Els socialistes argumenten que hi ha "un abisme en qüestions ètiques i democràtiques" entre ells i els abertzales. No obstant, si el nou Parlament es converteix en un trencadís sense majories clares, no és descartable que la força que obtingui més representació opti per la geometria variable que va posar de moda Rodríguez Zapatero. Això permetria soldar grans consensos en el procés de pau. En aquest format seria possible que el PSE i EH Bildu s'acabessin trobant. El que sí que sembla inviable és un nou pacte constitucionalista.
