DRET A DECIDIR

La mobilització dels Mossos pel 9-N posa en guàrdia la Moncloa

Interior prepara un dispositiu especial per garantir “l’exercici dels drets i llibertats”

La conselleria d’Interior ja ha engegat l’engranatge que ha de garantir la seguretat el 9-N, i la reacció -crítica- del govern central no ha tardat a arribar. El director dels Mossos d’Esquadra, Albert Batlle, va firmar ahir la resolució que permet activar els agents perquè formin un dispositiu que garanteixi la seguretat per la consulta, tot i que l’escrit, avançat per l’agència Efe, no es refereix explícitament a la votació. Aquesta resolució d’Interior és un tràmit administratiu fonamental per poder dissenyar un dispositiu especial de seguretat. Aquestes estructures es preparen en grans esdeveniments, com manifestacions massives i actes esportius rellevants.

“Ordenada convivència”

“En previsió dels diferents escenaris que es puguin produir a Catalunya durant els dies 8 i 9 de novembre del 2014”, la resolució d’Interior insta el cos d’agents a elaborar “un dispositiu de seguretat global”. Per la conselleria que dirigeix Ramon Espadaler, aquests preparatius han de fer compatible “el lliure exercici dels drets i llibertats” amb el “dret de circulació i manifestació”. Per fer possible una “ordenada convivència”, el dispositiu ha de “donar resposta als diferents àmbits de seguretat” i “minimitzar les possibles afectacions”.

Malgrat tot, encara no s’ha decidit quin nombre d’agents es mobilitzaran, ja que el propòsit del departament d’Espadaler és esbossar el dispositiu “en funció de l’evolució dels esdeveniments”. Segons Interior, els Mossos prioritzaran la seguretat ciutadana a l’ordre públic. Als agents que es mobilitzin el 9-N se’ls descomptarà de la jornada laboral de 12 hores el temps que triguin a desplaçar-se des del lloc on treballen fins al de destí.

Abans que el govern espanyol reaccionés, la líder del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, ja havia advertit que havia remès a la Moncloa uns informes per valorar si “aquest simulacre vol tenir aparença d’un referèndum fraudulent”. En concret, es tracta del dispositiu dels Mossos i de la creació del registre dels que participin en el 9-N alternatiu.

La resposta del govern central va arribar en la roda de premsa posterior al consell de ministres. Per l’executiu de Rajoy, l’ordre de mobilització dels Mossos és una “incongruència”. Ho va manifestar la vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría: “Els Mossos estan cridats a defensar els drets i les llibertats però també la legalitat”. El govern central ha reiterat en múltiples ocasions aquesta setmana que la suspensió de la consulta unitària del sobiranisme és “una excel·lent notícia”. Ahir, però, va llançar un avís davant el nou 9-N: “Si s’incorre en la il·legalitat”, el govern “actuarà amb fermesa dins la serenitat”. Tot i això, l’executiu no té clars “quins són els escenaris” ni “què té Mas al cap”.

Rajoy demana a Mas que governi

En la mateixa línia es va pronunciar el president Mariano Rajoy: “Si s’incompleix la llei, farem el mateix que hem fet amb el referèndum”. En una roda de premsa des de Milà, on va participar en la cimera entre l’Àsia i Europa, Rajoy va posar en relleu que “l’important és que no es farà un referèndum”. I no es farà, va dir, “perquè Espanya és una democràcia avançada”. Rajoy, des d’Almeria, va mostrar-se disposat a “parlar” amb Mas, però mai de “violar la Constitució i la llei”, perquè seria una “violació de la democràcia”

En una setmana política marcada per la desfeta del 9-N però també pel debat al voltant d’uns pressupostos que no queda clar que acabin aprovant-se, Rajoy va demanar a Mas que “comenci a governar aviat per acabar amb aquest període d’inestabilitat”. Tot i que va deixar clar que “a qui correspon parlar, decidir amb qui vol anar i amb qui governar” és a Mas, el cert és que les declaracions es van entendre com una referència a l’hipotètic pacte entre el PSC i CiU per donar llum verda als comptes del 2015, després dels oferiments del primer secretari del PSC, Miquel Iceta, al Govern perquè canviï de soci.

Rajoy es desentén del futur de Rato al PP per les targetes opaques

Mariano Rajoy va esquivar ahir respondre si Rodrigo Rato ha de continuar al PP després que transcendís que forma part de la trama de les targetes opaques de Bankia. “Jo no he de prejutjar res en aquest moment”, va manifestar Rajoy sobre l’expresident de Bankia i exvicepresident amb Aznar. Rajoy no va pronunciar el nom de Rato en cap moment de la roda de premsa a Milà, on va demanar que “es deixi treballar” el jutge. La justícia atribueix a Rato un delicte d’administració deslleial i li ha imposat una fiança de tres milions d’euros per l’ús de les targetes opaques. Rajoy va recordar que ha sigut el govern espanyol qui ha denunciat el cas i va demanar “celeritat” a la justícia per “dir el que hagi de dir”.

Més continguts de