Només 21 diputats diuen 'no' a fer la consulta

BARCELONAEs tanca una legislatura i s'obre un dels processos més transcendents de la història recent de Catalunya. Amb 84 vots a favor -CiU, ERC, ICV, Solidaritat i els diputats Ernest Maragall, del PSC, i el representant no adscrit Joan Laporta-, 25 abstencions -socialistes- i només 21 en contra -la suma de PP i Ciutadans-, el Parlament va aprovar ahir que, prioritàriament al llarg de la legislatura que sortirà del 25-N, se celebri un referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya. La cambra, doncs, va posar la primera pedra palpable del camí cap a l'estat propi que ha emprès el president, Artur Mas, en constatar la nul·la predisposició del govern espanyol a negociar el pacte fiscal.

L'eufòria entre els diputats que havien optat pel sí era evident a la sortida de l'hemicicle. "Jo vaig entrar en política precisament per ser al Parlament en un moment com aquest", reflexionava un diputat de CDC amb un somriure d'orella a orella. Però fins i tot els que ahir irradiaven optimisme saben que el pas fet ahir no és el definitiu, sinó simplement el primer. Un estadi en què ja estan dibuixats els fronts que col·lidiran en la pròxima campanya electoral, que ja és a la cantonada i que obligarà els partits a donar resposta a l'acceleració sobiranista que s'ha viscut en les últimes setmanes.

A una banda s'hi situaran CiU, ERC, ICV i Solidaritat, els partits que, amb més o menys gradualitat, amb més o menys intensitat, s'han posicionat a favor de la celebració d'un referèndum i a favor del sí en el moment de la pròxima legislatura en què es convoqui. A l'altre costat, amb una posició frontal i completament immòbil, hi ha el PP i Ciutadans. La presidenta dels populars a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ja es va afanyar ahir a erigir-se com la líder de l'unionisme a la sortida de l'hemicicle.

Enmig d'un núvol de televisions espanyoles -molt presents aquests dies als passadissos del Parlament-, Sánchez-Camacho va assenyalar Mas amb el dit: "És el responsable de fer complir la llei i no de portar Catalunya al llindar de l'incompliment". Més retòric, però coincident amb el fons del PP -que fins i tot es planteja endurir el Codi Penal per evitar un referèndum-, el diputat Jordi Cañas, de Ciutadans, va acusar CiU d'obrir la capsa de Pandora. "I no és el discurs de la por, aquest que fa el meu partit: és del discurs de la responsabilitat", va reblar Cañas.

Gir del PSC

Les cartes, però, ja eren sobre la taula abans que comencés el ple d'ahir. Només faltava saber si el PSC amagava algun as a la màniga que li permetés escapolir-se de quedar emmarcat al costat del PP. El partit que lidera Pere Navarro va decidir abstenir-se, després d'una reunió llarguíssima als despatxos del grup parlamentari socialista, en la resolució conjunta de CiU i ERC per donar suport a una consulta. "El PSC està amb el dret a decidir, i això s'ha de traduir a consultar de manera clara i legal la ciutadania", va raonar Rocío Martínez-Sampere, portaveu adjunta dels socialistes a la cambra.

Però el sector crític dels socialistes tenia ben clar que l'immobilisme era imperdonable en un dia històric per al dret a decidir dels catalans. Diversos dirigents del grup parlamentari van pressionar l'aparell perquè acceptés un viratge que recol·loqués el partit dins de les actuals coordenades del catalanisme. Així doncs, a última hora i per evitar una divisió del grup, el PSC va fer un afegitó a la seva resolució que l'aboca a un difícil enfrontament amb els seus companys del PSOE. El fet d'obrir la porta una consulta no refrendària implica acceptar que no calgui autorització de l'Estat per celebrar-la, una fórmula que quedarà legalment recollida en la llei de consultes no refrendàries, actualment en tràmit.

Maragall torna a anar per lliure

Si els socialistes catalans no van votar a favor de la resolució d'ERC i CiU va ser pel calendari que fixava per a la celebració de la consulta i perquè encara confien en una reforma de la Constitució perquè Catalunya trobi un encaix a Espanya. Tot i això, el diputat Ernest Maragall va tornar a trencar la disciplina de vot dues vegades -com ho va fer en la votació del pacte fiscal- i sí que es va sumar a la petició que van fer CiU i ERC, que va prosperar, i la d'ICV-EUiA, que no va tirar endavant, de celebrar la consulta durant la pròxima legislatura. Durant la reunió de grup Maragall ja va advertir que estava disposat a votar a favor d'aquest punt malgrat que el partit en va dictaminar l'abstenció.

El final del període de sessions va sonar a tancament d'una etapa de la història de Catalunya. "La llavor que hem sembrat aquests últims dos anys sabrà germinar pròximament i adquirirà tota la seva entitat i transcendència al llarg de la pròxima legislatura, una legislatura que es presenta fonamental per al nostre futur com a poble", va solemnitzar la presidenta del Parlament, Núria de Gispert -d'Unió-, que ahir va fer un dels discursos més atrevits de la seva trajectòria com a presidenta de la cambra catalana. De Gispert, que fa dues setmanes va rebre l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el dia de la manifestació de la Diada, va reclamar un Parlament dret "per una Catalunya que està dreta".

Un company seu de partit, Ramon Espadaler -portaveu adjunt de CiU a la cambra catalana- va fixar el posicionament de la federació previ al vot de les resolucions. I ho va fer amb un elogi encès de la figura del president Artur Mas pel procés cap a l'estat propi que ha iniciat. "Som aquí per millorar l'herència per als nostres fills i ja és hora d'exercir el dret a l'autodeterminació de manera democràtica i pacífica", va argumentar Espadaler, que va seguir: "Què més democràtic que consultar la ciutadania i fer-ho en el moment que convinguem quin és el destí que vol seguir?".

El líder del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida -operat ahir del menisc-, va circumscriure dimecres la celebració d'aquesta consulta a la legalitat vigent, contradient les intencions del president de la Generalitat, que el mateix dia va mostrar la intenció de refrendar l'estat propi, tingui o no el permís de Madrid.

Comença la campanya

Abaixat el teló de la legislatura, la proximitat del 25-N fa que els partits activin ja la maquinària electoral. Unió, per exemple, reunirà avui el comitè de govern per debatre el programa de CiU i les llistes. L'endemà el partit que lidera Duran i el seu soci, CDC, celebraran els consells nacionals i s'espera que en surtin ja els equips de campanya -a hores d'ara, una incògnita- i un primer esbós de les llistes. ERC també celebra consell nacional dissabte i el PP proclamarà candidata Alícia Sánchez-Camacho.

Pere Navarro convocarà per a diumenge un consell nacional que haurà de triar el candidat que s'enfrontarà a unes nefastes perspectives electorals. L'executiva dóna per fet que serà Navarro el rival que intenti fer ombra a Mas. Sigui com sigui, aquesta és la resposta de la gran manifestació de la Diada, perquè van ser un milió i mig de persones les que l'11 de setembre van sacsejar l'agenda política i precipitar unes eleccions històriques.