Els problemes de comunicació
El més important en qualsevol tipus d’organització és trobar un culpable. A partir del moment en què el trobes, tot va millor i els problemes se solucionen. I si el culpable pot ser indeterminat i indefinit, encara millor. En política ara mateix es despatxa molt el “No hem comunicat bé”, també conegut com a “No hem sabut comunicar”. Que cada cop ens voten menys perquè estem de corrupció fins a les orelles? El problema és que no hem sabut comunicar bé. Que no venem una escombra perquè hem mentit al nostre electorat fins a nivells pinotxils? No, és que no hem sabut comunicar bé. Que el nostre govern és un desori sense cap tipus de projecte? ¿Ja li he dit que tenim un petit problema de comunicació? Que el món ha canviat i nosaltres estem fent un discurs antic, caspós i fora de temps? Sap què passa, que no hem sabut comunicar bé. Per tant, la qüestió no és ser un corrupte, enganyar, ser un inepte o estar desfasat, sinó saber comunicar.
El problema és que qui s’agafa a aquest argument reconeix implícitament que, si hagués sabut comunicar, la gent l’hauria continuat votant perquè comunicant bé podria haver amagat el seu robatori, el seu engany, la seva inutilitat i el seu fracàs. El que està dient és que l’electorat és neuronalment impedit i s’ho menja tot sense immutar-se, però de vegades... ai, de vegades, no se’l distreu prou bé i s’acaba adonant que darrere de la cortina hi ha el contenidor de la brossa orgànica i s’ha acabat l’ambientador que dissimulava la pudor. Per tant, en política “comunicar” és l’art de distreure i “comunicar bé” és convèncer-nos que això no és així.
